Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris musica. Mostrar tots els missatges
dilluns, 24 de març del 2014
dijous, 20 de març del 2014
20 DE MARÇ...
M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
A BESALÚ...
L'altre dia vàrem esser a Besalú era a aquella hora que el sol ja minva i ja quasi no hi havia gent pels carrers , vàrem entrar a una botiga.. articles de fusta, cuir, ferro posats amb un gust exquisit, però per si fos poc sonava una música de piano que em va deixar meravellada
avui després de varis dies buscant he trobat quina música era
si la voleu compartir.....
avui després de varis dies buscant he trobat quina música era
si la voleu compartir.....
dilluns, 16 de desembre del 2013
divendres, 3 de maig del 2013
dissabte, 30 de març del 2013
SAETA...
¡Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos,
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar!
¡Cantar del pueblo andaluz,
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz!
¡Cantar de la tierra mía,
que echa flores
al Jesús de la agonía,
y es la fe de mis mayores!
¡Oh, no eres tú mi cantar!
¡No puedo cantar, ni quiero
a ese Jesús del madero,
sino al que anduvo en el mar!
dilluns, 18 de febrer del 2013
dilluns, 11 de febrer del 2013
dimarts, 22 de gener del 2013
dimarts, 4 de desembre del 2012
divendres, 2 de novembre del 2012
ARRAN DE TERRA...
Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
faig la reserva del forat.
Quan m’hi poseu feu el fotut favor
arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo
qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard,
que no em moureu del meu forat.
Arran de terra per a sentir els renecs
que diu la gent d’aquí,
que diu la gent com jo
i sentir els peus dels infants que jugant
potser m’explicaran
camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit
que un bon forat serà per a mi.
Arran de terra perquè si em faig pols
la pluja em dugui al riu
i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament
sigui el llevant calent
qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard,
que no em treure del meu forat.
Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
reclamo el dret del meu forat.
diumenge, 30 de setembre del 2012
dissabte, 8 de setembre del 2012
divendres, 24 d’agost del 2012
DE PEDACITOS DE TI...
He anat recollint
paraules de tots,
amb lloguer d’instants,
i bescanvi de mots,
n’he cercat tants i tants,
que m’he posat
a enfilar versos,
de vegades amb el que em sortia
llegint dins dels vostres,
de vegades amb les mateixes
paraules,
de vegades amb jocs,
de vegades amb petons
i algunes altres amb plors,
eteris com els nostres cors.
Hi entrava de nit,
ni furtiu ni lladre,
aprenent del que sabeu
o voleu saber,
i allí us hi trobava a tots,
pintant imatges,
cargolant idees,
escrivint quelcom volem llegir,
ara si ara també,
som una segona pell,
adobada d’amor i de patir,
de ganes d’escriure
i de repassar que ens vulguin
dir en aquest porxo
obert al món.
qui sap si.. va deixar aquest poema com a comentari al meu post *com un trencadis d'amics* del
18 de gener de 2009 al blog amb ulls de sargantana
(Com que es estiu i temps de reposicions..el reciclo i l'actualitzo i avui si que la fotografia es meva, feta a una de les sargantanes obsequi d'una amiga)
dilluns, 30 de juliol del 2012
dimecres, 4 de juliol del 2012
dijous, 14 de juny del 2012
UN NUVOL BLANC...
quan uns riuen, altres ploren...
quan uns neixen, altres moren...
i sovint les petiteses de la vida
es el que en dona forces per seguir endavant...
.jpg)
Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
sezillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.
Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.
Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...
dilluns, 11 de juny del 2012
diumenge, 27 de maig del 2012
CAMINS...
Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous
divendres, 4 de maig del 2012
LA GRAN SARGANTANA...
L'altre dia vaig descobrir a la sargantaneta prenen el sol en topples
mentre cantava una cançó.
que mes o menys deia aixis....
*...Un diumenge de ressaca amb el cap com un tabal
un assaig ens esperava però ningú se'n sentia capaç,
ens en vam anar vora del pantà de la Baells
per ajeure'ns una estona allà sota d'un pi vell,
però amb tota la tonteria prou que encara va baixar
un bidó de ratafia que aquest trompes va portar.
Una nuvolada negra envaí tot el cel
tant per sobre de la presa com per la banda de Cercs,
una boira gris-verdosa, del pantà havia eixit,
les cames tremoloses, cara d'acollonits.
De cop s'obriren les aigües, la Baells va tremolar
i una grossa sargantana davant nostre es va plantar
Ens van faltar peus i cames per cardar el camp d'allà,
vam passar de llarg Vilada, i arribant a Borredà,
allà un tio ens va explicar que no calia témer res,
que l'havien dut al pantà encara no feia un mes,
per atraure el turisme, té un contracte laboral
i treballa a la plantilla del Consell Comarcal...*
Subscriure's a:
Missatges (Atom)