Segons deia mamare, si els dons un espant a les sargantanes els hi cau la cua´Aixis es que... un dia anava per el bosc en vaig trobar una cua bellugadissa tota sola que anava d'aquí capa allà sense descans, Repassant els voltants vaig veure uns ullets que des-de sota una pedra em miraven amb curiositat Giro la pedra amb molta cura i al aixecar-la...veig una sargantana descuada,
-tens por sargantaneta?? pero ella no feia cara de fugir.
-No tinc por, tinc vergonya..que no ho veus que no tinc cua??
 |
| pintura de Juliana Marquez |
Tenia la cua en una ma i la sargantana xerraire a l'altre i que he de fer?? Ara era jo qui tenia mitja por..les sargantanes parlen?? ai mareta meva!!
No queda altre que mirar de enganxar-li la cua, però no tenia res per poder fer-ho. Pensava i pensava com fer-ho i no me'n sortia,
-et sorTira fum del cap de tant de pensar, va dir .
-cap? has dit cap??
siiiii..ja ho tenia!..em vaig arrencar dos cabells i amb molt de cuidado vaig ajuntar la diminuta cua a aquell cos menudet .un parell de voltes amb els cabells i un llacet perquè fes maco
La sargantana finalment tornava a esser d'una sola peça
Apa que no estava contenta i agraïda ! des-de aquell mateix moment ens varem convertir en iNseparables i hem compartit moltes converses i estones divertides
diria que aquells cabells van unir mes que el cos i la cua, van lligar la nostra Amistat que ens ha portat fins aqui
si vols accedir al llistat de paraules i participants, clica aqui
