...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 20 de març de 2014

20 DE MARÇ...


M'hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com...,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d'una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.
Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.





8 comentaris:

  1. Penso que fa un parell d'hores que ha arribat...Benvinguda primavera!

    ResponElimina
  2. Amb aquesta cançó del Serrat la primavera entra més lleugera.
    Hem viscut moltes primaveres amb la seva companyia.

    Fita

    ResponElimina
  3. Un poeta el Serrat. Té unes lletres precioses.

    ResponElimina
  4. Gran Serrat. Les seves lletres sempre tan encertades, tant properes... tant adients

    ResponElimina
  5. També em va agafar adormida, tot i que m'omple d'alegria la seva arribada ...
    Serrat és Serrat, únic!!

    Nanit, preciosa ... bessets.

    ResponElimina
  6. va venir, pero s'ha amagat !!

    gracies a tothom per esser aquí,
    petons de sargantana

    ResponElimina
  7. Ui! Em vaig quedar escoltant la cançó, que feia molt que no sentia i vaig marxar sense dir res... Avui, et deixo un petó, estimada.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!