...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 24 d’agost de 2012

DE PEDACITOS DE TI...



He anat recollint 
paraules de tots, 

amb lloguer d’instants, 

i bescanvi de mots, 

n’he cercat tants i tants, 

que m’he posat 
a enfilar versos, 
de vegades amb el que em sortia 
llegint dins dels vostres, 
de vegades amb les mateixes 
paraules, 
de vegades amb jocs, 
de vegades amb petons 
i algunes altres amb plors, 
eteris com els nostres cors.
Hi entrava de nit, 
ni furtiu ni lladre, 
aprenent del que sabeu 
o voleu saber, 
i allí us hi trobava a tots, 
pintant imatges, 
cargolant idees, 
escrivint quelcom volem llegir, 
ara si ara també, 
som una segona pell, 
adobada d’amor i de patir, 
de ganes d’escriure 
i de repassar que ens vulguin 
dir en aquest porxo 
obert al món.


qui sap si.. va deixar aquest poema com a comentari al meu post *com un trencadis d'amics* del
18 de gener de 2009 al blog amb ulls de sargantana
(Com que es estiu i temps de reposicions..el reciclo i l'actualitzo i avui si que la fotografia es meva, feta a una de les sargantanes obsequi d'una amiga)





21 comentaris:

  1. Tot som formats de bocins de moltes coses. Som esponges que absorbim un munt d'influències de diferents persones i gents. La pregunta que em queda al final és si som nosaltres mateixos o només som una amalgama de diferents persones...

    ResponElimina
  2. De la teva mà -i amb el mateix esperit d´aprendre de tots vosaltres- vaig entrar, tímidament, en aquest món ple de sentiments.

    Gràcies Àngels, Sargantana, amiga!
    (i ara li poses l´ordre que vulguis, per a mi les tres són trocets d´un tot, TU).

    ResponElimina
    Respostes
    1. sens dubte es el teu lloc....d'aixo no hi ha dubte

      petons ninona

      Elimina
  3. Impresionante poema compuestos de trozos de vida. Enhorabuena.

    un abrazo

    fus

    ResponElimina
  4. Som trossets d'un mosaic molt gran! És una idea literària que es pot estendre en tots els àmbits: emocional, literari, artístic... un gran poema! I la foto hi escau moltíssim.

    ResponElimina
  5. Ei, quina gràcia de trencadís i collage!! I... ja veus... des del gener del 2009!! Com passa el temps!! :-DDD

    Però tu aquí, eh? Amb les teves fotos i les teves trapelleries (i les culleretes de cafè) :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. si noia..son moltes les coses compartides ja
      pero em va fer gracia beure con em descubries...

      Elimina
  6. I aixi s'enfila una vida, de bocinets d'alegria, de dolor, d'il·lusió, d'amistat...de tot una mica!

    ResponElimina
  7. Bona reciclada.

    Ah, la foto m'agrada m olt.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es el que te l'estiu...jejejjej

      a mes..de tant en tant va be rebobinar

      Elimina
  8. Les lletres són precioses... paraules així s'han d'anar reciclant de tan en tan! I la sargantana de la foto és molt bonica!! Un gran regalet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sempre m'agrada com escriu en *qui sap si*
      pero de vegades...m'hi sento tant identificada!!
      don si sabesis..te una germana petita aquaesta sargantana
      ;-)

      Elimina
  9. No capto del todo el significado de las palabras, pero quisiera pensar uno que en ese lagarto modernista tambien hay un trocito de uno...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!