UN NUVOL BLANC...

quan uns riuen, altres ploren...

quan uns neixen, altres moren...

i sovint les petiteses de la vida 

es el que en dona forces per seguir endavant...

Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
sezillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.

Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...