...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 11 de juny de 2012

CIRERES...



        ... una cosa m'ha portat a l'altra...

9 comentaris:

  1. Doncs jo em quedo amb les cireres de veritat, en puc agafar una?

    ResponElimina
  2. feia molt que no la sentia aquesta cançó... l'escolto mentre em menjo unes quantes cireretes... :)

    ResponElimina
  3. Deliciosa cançó. Quins records!
    I les cireres tenen un aspecte també deliciós...

    ResponElimina
  4. Estic d´acord amb tot el que s´ha dit. La cirera és la fruita que m´agrada més i ja pots donar-te pressa en enviar unes poques cap aquí ;)
    Ahhhh... en Serrat és en Serrat!

    Bessets dolços, ninona!

    ResponElimina
  5. Potser són cireres de Terrades o de Llers.
    És casualitat, però ara estic veient una llarga entrevista a Serrat i Sabina a TV1 ... boníssima.

    Bona nit Sargantana.

    ResponElimina
  6. Cireres que porten el color de la sang, dolça sang, carn dura, perfumada.
    Petons i murmuri d'abelles sota un cirerer que ha perdut les flors i és fruit.

    ResponElimina
  7. Cireres... Que palabra tan bella...

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
  8. La millor fruita del món! cireres! nyam!!

    ResponElimina
  9. Ostres, ostres, ostreeeees, ostres... mmmmmmmmmmmmmmmmm mare mevaaaa quina pintaaaaaaaaaa :-))

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!