...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 27 de maig del 2012

CAMINS...








Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son
Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren 2 ocells de foc sembrant tempestes
Ara som 2 fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor
Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous

dijous, 24 de maig del 2012

UN REGAL...





http://joan-rodo.blogspot.com.es/


...Per un dels meus mestres,
perquè amb ell he descobert i visitat mons mai imaginats
gracies Joan


diumenge, 20 de maig del 2012

COSES DE NENES...


De petites la seva mare no les deixava pentinar-se amb el cabell deixat anar; cuetes, trenes, picaports i fins i tot algun moño, però sempre recullit i despejat de la cara que per anar a l'escola era lo millor, deia.
A elles els hi hagués agradat poder lluir unes llargues melenes
Als vespres, quan creien que ningú les veia, es posaven els pantalons del pijama al cap, deixant caure un camal per sobre de cada orella, reposant per el pit fins arribar quasi be a la cintura.
Es miraven al mirall i amb un gest molt peculiar i femení retiraven primer un camal i desprès l'altre deixant-los reposar sobre les espatlles, deixant la llarga melena suelta a l'esquena...

- Nenes..us esteu posant el pijamaaa???
- Si mamaaaaaa, contestaven les dos alhora...

diumenge, 13 de maig del 2012

dissabte, 12 de maig del 2012

UN BLOG AMB PREMI...


Un dia vaig llegir un retall de un poema i tafanera com soc vaig voler sapiguer com continuava, al posar-ho al google vaig anar a caure al  globos blog, vaig quedar sorpresa no per el poema que estava molt be, sinó per que cada dia hi havia un poema diferent, de diferents autors i escollits amb encant i amb una sensibilitat molt especial
la porta era oberta i m'hi vaig quedar
Ara, un cop mes la Gloria m'ha sorprès de nou:
m'ha fet particip de un premi que li han donat...

significa *el meu blog preferit* en alemany

El premi està pensat per estimular i promocionar els llocs d'Internet que no superin els 200 seguidors però per la seva essència i contingut val la pena donar-los a conèixer a un ampli sector de la xarxa".
Les normes del premi son:
Copiar i enganxar en el blog el logo del premi i fer-ne un enllaçar-lo al blog que t'ha atorgat el premi
Triar cinc blogs com a preferits que tinguin menys de 200 seguidors, fer-hi un comentari perquè sàpiguen que han rebut el premi.
Esperar que segueixi la cadena i cadascun dels cinc triï els seus cinc blogs (no hi estan obligats).


Be, aquesta darrera *coletilla*, diria que algú se l'ha tret de la màniga, però ja em va bé...
fa dies que hi dono voltes, i no me'n surto
es com si et pregunten si estimes mes al pare o la mare...
com si et diuen quin dels teus fills es el millor

Segueixo molts blogs..moltisims i molts altres que visito anònimament .
cada un d'ells te algo que el fa especial, que m'agrada i que em te enganxada
com puc ara dir-ne nomes cinc?


Per lo tant i amb el permís de la Gloria...

Aquest premi l'otorgo a cada un de vosaltres perquè sou el motor que fa tot aixo rutlli, 
tingueu mes o menys seguidors per mi tots sou importants 
i esteu en el primer lloc, cada un amb el seu estil..
aixis que..felicitem.nos tots i moltes gracies!!

dimecres, 9 de maig del 2012

APADRINANT SARGANTANA....

aPARAULA'm  9 de maig de 2O12


Segons deia mamare, si els dons un espant a les sargantanes els hi cau la cua´Aixis es que... un dia anava per el bosc en vaig trobar una cua bellugadissa tota sola que anava d'aquí capa  allà sense descans, Repassant els voltants vaig veure uns ullets que des-de sota una pedra em miraven  amb curiositat Giro la pedra amb molta cura i al aixecar-la...veig una sargantana descuada,

-tens por sargantaneta?? pero ella no feia cara de fugir.
-No tinc por, tinc vergonya..que no ho veus que no tinc cua??
pintura de Juliana Marquez

Tenia la cua en una ma i la sargantana xerraire a l'altre i que he de fer?? Ara era jo qui tenia mitja por..les sargantanes parlen?? ai mareta meva!!

No queda altre que mirar de enganxar-li la cua, però no tenia res per poder fer-ho. Pensava i pensava com fer-ho i no me'n sortia,
-et sorTira  fum del cap de tant de pensar, va dir   .
-cap? has dit cap??

siiiii..ja ho tenia!..em vaig arrencar dos cabells i amb molt de cuidado vaig ajuntar la diminuta cua a aquell cos menudet .un parell de voltes amb els cabells i un llacet perquè fes maco

La sargantana finalment tornava a esser d'una sola peça

Apa que no estava contenta i agraïda ! des-de aquell mateix moment ens varem convertir en iNseparables i hem compartit moltes converses i estones divertides
diria que aquells cabells van unir mes que el cos i la cua, van lligar la nostra Amistat que ens ha portat fins aqui


si vols accedir al llistat de paraules i participants, clica aqui

dissabte, 5 de maig del 2012

DANSA D'AMOR... o un petit relat en el dia de la mare

pintura de Cecilia Salvetti 
Dos nens, molt petits, amb el seu pare assentats a la fila de davant a l'embalat
el mes menut, divertidament porta un petó dibuixat amb carmí a la galta dreta
la nena, poc mes gran, es especialment coqueta i femenina
estan expectans i  amb la vista fixa al escenari
que encara es buit
de sobte la musica pren l'espai i s'impacienten
mentre unes ballarines pugen al escenari,
en aquell moment les dues criatures
pugen de peu sobre les cadires i aixequen les mans
gesticulant, se'ls il·lumina la cara i criden a ritme...

mamaaaaaaa !!!!
mammmaaaaaa !!

...mentre una ballarina amb els llavis carmí
somriu al pati de butaques amb complicitat i comença la seva dansa dolçament...

divendres, 4 de maig del 2012

TINC UNA TASSETA...



Com si prenguéssim el cafè junts 
hem omplert la tasseta de records 
i al acostar-la als llavis
assaborirem el gust dels moments compartits, 
mentre dibuixem un somriure

Memmm..
t'estimem !!

LA GRAN SARGANTANA...


L'altre dia vaig descobrir a la sargantaneta prenen el sol en topples
mentre cantava una cançó.
que mes o menys deia aixis....

*...Un diumenge de ressaca amb el cap com un tabal 
un assaig ens esperava però ningú se'n sentia capaç, 
ens en vam anar vora del pantà de la Baells 
per ajeure'ns una estona allà sota d'un pi vell, 
però amb tota la tonteria prou que encara va baixar 
un bidó de ratafia que aquest trompes va portar. 
Una nuvolada negra envaí tot el cel 
tant per sobre de la presa com per la banda de Cercs, 
una boira gris-verdosa, del pantà havia eixit, 
les cames tremoloses, cara d'acollonits. 
De cop s'obriren les aigües, la Baells va tremolar 
i una grossa sargantana davant nostre es va plantar 
Ens van faltar peus i cames per cardar el camp d'allà, 
vam passar de llarg Vilada, i arribant a Borredà, 
allà un tio ens va explicar que no calia témer res, 
que l'havien dut al pantà encara no feia un mes, 
per atraure el turisme, té un contracte laboral 
i treballa a la plantilla del Consell Comarcal...*