 |
| pintura de Cecilia Salvetti |
el mes menut, divertidament porta un petó dibuixat amb carmí a la galta dreta
la nena, poc mes gran, es especialment coqueta i femenina
estan expectans i amb la vista fixa al escenari
que encara es buit
de sobte la musica pren l'espai i s'impacienten
mentre unes ballarines pugen al escenari,
en aquell moment les dues criatures
pugen de peu sobre les cadires i aixequen les mans
gesticulant, se'ls il·lumina la cara i criden a ritme...
mamaaaaaaa !!!!
mammmaaaaaa !!
...mentre una ballarina amb els llavis carmí
somriu al pati de butaques amb complicitat i comença la seva dansa dolçament...
Això és molt tendre ... i el pare també ha d'estar molt orgullós de la ballarina.
ResponEliminaBona nit Sargantana.
diria que el pare estava orgullos de la ballarina i dels petits
ResponEliminam'ha semblat que era un relat bonic per el *dia de la mare*
bona nit senyor Pere
version en castellano
ResponEliminaDANZA DE AMOR
Dos niños, muy pequeños, con su padre sentados en la fila de delante del teatro
el mas pequeño, divertidamente lleva un beso dibujado con carmín en la mejilla derecha
la niña, poco mas grande, es especialmente coqueta y femenina
están expectantes y con la vista fija en el escenario
que todavía está vacío
de repente la música toma el espacio y se impacientan
mientras unas bailarinas suben al escenario,
en aquel momento las dos criaturas
suben de pie sobre las sillas y levantan las manos
gesticulando, se les ilumina la cara y llaman a ritmo ...
mamaaaaaaa!
mammmaaaaaa!
... mientras una bailarina con los labios carmín
sonríe al patio de butacas con complicidad y comienza su danza dulcemente.
Home, és comprensible que els nens s'emocionessin tant! Amb la mama a l'escenari, és normal!
ResponEliminaFELICITATS com a filla,
ResponEliminacom a mare,
com a dona,
com amiga...
nina estimada
Oooooh! que bonic i que tendre!
ResponEliminaM'encanta aquest homenatge a les mares.
Gràcies, sargantana... és preciós!
Molt ben fet......m'agrada, i a veure si no només és dia de la mare un cop l'any.
ResponEliminaque tendre
ResponEliminaNo sé si estava més emocionada la canalla o la mare... jo aposto per la segona! I és que bé s'ho val!
ResponEliminaSí, molt bonic i original. Normalment és a l'inrevès: la mamà que aplaudeix al nen a l'obra de l'escola. I és veritat que les mares sovint són com ballarines, fent cabrioles perquè la dansa surti com cal :)
ResponEliminaFeliç dia!
Sargantana: Les normes diuen que t'he d'avisar que tens una cosa en el meu bloc per tu.
ResponEliminaAmb molt de gust les compleixo.
Espero que t'agradi!
Un petó de la mare, és el millor regal.
ResponEliminaEl teu relat és un regal per els sentits.
Gràcies, sargantana..
Pep..
QUE MACO!! MMM
ResponEliminaBONIC REGAL, UN PETONÁS