...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 9 de maig de 2012

APADRINANT SARGANTANA....

aPARAULA'm  9 de maig de 2O12


Segons deia mamare, si els dons un espant a les sargantanes els hi cau la cua´Aixis es que... un dia anava per el bosc en vaig trobar una cua bellugadissa tota sola que anava d'aquí capa  allà sense descans, Repassant els voltants vaig veure uns ullets que des-de sota una pedra em miraven  amb curiositat Giro la pedra amb molta cura i al aixecar-la...veig una sargantana descuada,

-tens por sargantaneta?? pero ella no feia cara de fugir.
-No tinc por, tinc vergonya..que no ho veus que no tinc cua??
pintura de Juliana Marquez

Tenia la cua en una ma i la sargantana xerraire a l'altre i que he de fer?? Ara era jo qui tenia mitja por..les sargantanes parlen?? ai mareta meva!!

No queda altre que mirar de enganxar-li la cua, però no tenia res per poder fer-ho. Pensava i pensava com fer-ho i no me'n sortia,
-et sorTira  fum del cap de tant de pensar, va dir   .
-cap? has dit cap??

siiiii..ja ho tenia!..em vaig arrencar dos cabells i amb molt de cuidado vaig ajuntar la diminuta cua a aquell cos menudet .un parell de voltes amb els cabells i un llacet perquè fes maco

La sargantana finalment tornava a esser d'una sola peça

Apa que no estava contenta i agraïda ! des-de aquell mateix moment ens varem convertir en iNseparables i hem compartit moltes converses i estones divertides
diria que aquells cabells van unir mes que el cos i la cua, van lligar la nostra Amistat que ens ha portat fins aqui


si vols accedir al llistat de paraules i participants, clica aqui

34 comentaris:

  1. version en catellano

    SARGANTANA

    Según decía mamá, si les das un susto a las lagartijas les cae la cua'
    Asi que ... un día iba por el bosque encontré una cola moviendose sola que iba de aquí para allí sin descanso, Repasando los alrededores vi unos ojitos que desde debajo de una piedra me miraban con curiosidad, Giro la piedra con mucho cuidado y al levantarla ... veo una lagartija sin cola,

    -tienes miedo Sargantaneta? pero ella no tenía cara de huir.
    -No tengo miedo, tengo vergüenza .. que no ves que no tengo cola?

    Tenía la cola en una mano y la lagartija charlatana en la otra y que debo hacer?? Ahora era yo quien tenía un poco de miedo .. las lagartijas hablan? ay madre mía!

    No queda otra que tratar de pegar la cola, pero no tenía nada para poder hacerlo. Pensaba y pensaba cómo hacerlo y no daba con la soluvcion
    -Te saldrá humo de la cabeza de tanto pensar, dijo.
    -cabeza? has dicho cabeza?

    Siiiii .. ya lo tenía! .. me arranque dos cabellos y con mucho cuidado junté la diminuta cola a aquel cuerpo pequeñito. un par de vueltas con el pelo y un lacito para que quedara bonito

    La lagartija finalmente volvía a ser de una sola pieza

    Anda que no estaba contenta y agradecida! desde ese mismo momento nos convertimos en inseparables y hemos compartido muchas conversaciones y ratos divertidos
    diría que aquellos cabellos unieron mas que el cuerpo y la cola, ataron nuestra Amistad que nos ha llevado hasta aquí

    ResponElimina
  2. Sargantana ... no podia ser una altra paraula.
    Però bé, això de la cua em sembla que t'ho has inventat :)

    Molt bona nit Angels.

    ResponElimina
  3. jajajja...com tantes coses senyor Pere, que no em coneix?

    nanit, amic meu

    ResponElimina
  4. L'has inventat tu?? És molt bo!! :-))

    Estava buscant a veure si sortia l'autor o autora del conte, però ara veig que és teu!! M'encanta això dels dos cabells per lligar-li la cua a la sargantaneta, és mooooooolt tendra!! :-)))

    ResponElimina
  5. Un conte preciós!
    Les sargantanes són boniques i tenen un nom ben musical! :)

    ResponElimina
  6. Quina manera més maca i dolça de mostrar-nos la paraula. Per a mi, des que conec el blog, "sargantana" és sinònim de bona gent, d'optimisme i d'alegria.

    :-)

    ResponElimina
  7. Com segueixis així acabaràs com jo,ja veuràs !
    ;-)b

    ResponElimina
  8. Assumpta
    gracies, he escollit sargantana de vici...podria haber apadrinat, somiatruites, fantasia,somnis o qualsevol paraula d'aquestes, pero varem dir siguen fidels al nostre estil oi?
    jajaj...ara, t'he de confesar que la sargantana m'hi ha ajudat
    ;-)

    fanal blau
    potser aquesta seria la verdadera historia de la sargantana
    jo sempre n'habia dit sagrantanes i un dia a l'estartit hi habia una botiga que es deia aixis: sargantana i m'en vaig enamorar, tenia musica com tu dius o potser es que escrit en aquelles lletres tan grans que penajven de la façana de la botigueta em van captivar, pero desde llavors..ja veus!

    helena arumi
    avui us heu proposat treure'ns els colors oi?
    moltes gracies maca, saps que l'afecte es mutuu

    Joan Rodo
    es que. Joan....jo de gran vull esser com tu !!
    molts petons maco


    i gracies a tots per cuidar i llegir les meves paraules...sou fantastics!!

    ResponElimina
  9. Ostres! Com podies dubtar que les sargantanes parlen? Jo ja fa dies que ho sé... coma mínim, com a mínim... des que et conec a tu! :)

    Una bonica paraula, i un conte preciós!

    ResponElimina
  10. En esos tiempos, los niños tiraban piedras a las lagartijas...

    Pero tu, que sin duda saliste con algun defecto, te dedicabas a pegar colas a esas mismas lagartijas...

    Uhmmmmmm, no se que pensar

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
  11. Ja ho sabia jo, no podia ser d'altra manera i és que realment qui és la Sargantana i qui l´Àngels, ho sabeu?

    Uisss helena arumi, no ho saps bé i tendra que et mooooors!!

    Au nina, que és hora de treballar, ja saps que tot el que fas m´encanta ;)
    Aferradeta amb floquets de lluna!!

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt el conte, una immillorable manera d'apadrinar una paraula. :-)

    ResponElimina
  13. avui estic xalant de pronunciar paraules que, com la teva, omplen les galtes i, dites en veu alta, tenen un so estrany i màgic. Un bon conte per introduir-la :)

    ResponElimina
  14. M'agraden molt les sargantanes i m'ha encantat el teu conte.
    Potser t'agradarà llegir i escoltar un poema on les sargantanes en són protagonistes.
    http://www.martaperezsierra.com/page/2/story/510

    Fins aviat!

    ResponElimina
  15. Que maca que ets, em sembla que et faré venir a la classe a explicar aquest sarganconte als nens...

    Petonassos, sucre dolç!

    ResponElimina
  16. Com que fa cosa d'una hora que ens anem perseguint d'un blog a l'altre, finalment m'he decidit a passar per aquí per saludar-te, bellugadissa sargantana!

    Fins la propera!

    ResponElimina
  17. quina sargantana tant entremaliada que tenim entre nosaltres.....i sap escriure d'allò més bé

    ResponElimina
  18. Que xulo, tot un conte per aparaular una paraula! T'anava a dir que era una mica egocèntric aparaular el propi nom però et perdono, que la història és molt maca!

    ResponElimina
  19. oh! molt xulo!!! un conte ben maco!

    ps. encara que avui no toca, m'agrada per igual sargantana com lagartija. Tots dos son ben macos.

    ResponElimina
  20. Sargantana, ben fet, cap i cua ben lligats. Petons

    ResponElimina
  21. Ai, ara m'has recordat la meva cara fosca... la que tenia de menut, que era un xic bandarra... i vivint a pagès fas anar les bèsties com vols. Espero que em sàpigues perdonar... eren bestieses d'infants.

    Mon germà i jo, entre d'altres salvatgades, ens dedicàvem a intentar tallar les cues de les sargantanes... be, sabíem que tampoc els passava res, que els tornava a créixer!

    I per cert, crec recordar el meu besoncle dient-me que no féssim això que les sargantanes eren com les enviades de déu a la terra... de veritat, ara no ho recordo exactament però ens deia alguna cosa així!

    ResponElimina
  22. carme....
    parlar dius?
    la d'aquest blog no calla ni sota l'aigua
    quina creu m'ha tocat!!
    petonets guapa

    Antiqva
    ya ves..con razon no se acabava nunca el trabajo...
    medio calva me tienen
    jajajjaja
    un abrazo, cordobes de mis entretelas

    vei de dalt
    aquets rai...
    jajajajja
    pecata minuta

    salluna
    si..es cert cada cop costa mes sapiguer on comença una i acaba l'altra...pero es important??
    no hi ha una sense l'altre
    oi que ho entens?

    Mcabeu
    us agraiexo els anims
    sou genials..de debó
    ;-)

    Clidice
    dons si que es un plaer voltar pèr la blogosfera
    i s'aprend molt a mes
    petonets

    Mps landino
    ja serem amigues dons..jajajaj
    ara mateix m'en hi vaig
    gracies Marta

    Zel
    glups...
    millor que hi vingui la sargantana..jajajjajaj
    segur que s'ho pasen millor

    n'aprenc de vosaltres, nina
    petons i petons


    martí
    benvingut dons...jo ara m'hi poso
    ja en tinc ganes
    fins aviat i gracies per pasar

    joan gasull
    soc una aprenenta i prou...
    sort que em mireu amb bons ulls
    gracies

    Xexu
    no, no,...
    precisament es al contrari
    soc jo qui ha utilitzat una paraula que li agradava per posar nom al seu blog
    primer va esser la sargantana, despres el blog
    ara ja es tot un
    jajajajjajaj
    ;-)

    rits
    si..lagartija tambe te el seu puntillo
    semos bilingues..no?
    jajajajjaj
    una abraçada

    Natalia Tarraco
    mes petons per tu, Natalia
    i gracies per venir sovint
    petonets.

    ResponElimina
  23. coi de porquet !!
    ja et val..
    pero et tindre que perdonar perque de mes gran, els hi regales roses per sant jordi
    jajajajjajaj
    petons entranyables, maco

    ResponElimina
  24. per cert porquet..
    que vens de can xexu??
    jajajajajj

    ;-)

    ResponElimina
  25. no sé perquè serà, però les sargantanes i les sargantanetes sempre m'han caigut d'allò més bé..!:)
    un conte preciós i una paraula que balla només de nombrar-la!

    ResponElimina
  26. tu i jo..no serem cusines oi, lolita?
    jajajajaja
    pura genetica noia ;-)

    ResponElimina
  27. El tip de matar sargantanes que em feia als estius de petita. Cua cap aquí , cos cap allà...però són llestes i no es deixaven atrapar!

    ResponElimina
  28. Has fet faena, a més d'apadrinar una paraula has escrit un conte sencer!!! I acaba bé, i la sargantana contenta :)

    ResponElimina
  29. Un conte tendre i ben trobat.
    I una paraula (amagada) molt adient!

    ResponElimina
  30. que bonic!

    natros de menuts també convivíem amb cullerots i sargantanes al delta, i quan a una sargantana li faltava la cua, los grans mos calmaven dient-mos que ja li tornaria a créixer sola. era impressionant vore com se movia, aquella cua, solta.

    però m'ha agradat molt este carinyo amb ella i el detall de lligar-li la cua amb un parell de cabells i fer-li un llacet.

    ResponElimina
  31. Un conte preciós!!
    i una paraula com no podia ser cap altre!

    tot mol ben trobat i lligat!
    petonet dolç

    ResponElimina
  32. sargantana has triat sargantana....molt bona tria ...això que es regenerin sempre ho trobat ben màgic...

    ResponElimina
  33. A vegades els animalons son millor amics que les persones :)
    un petonet sargantana

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!