Segons deia mamare, si els dons un espant a les sargantanes els hi cau la cua´Aixis es que... un dia anava per el bosc en vaig trobar una cua bellugadissa tota sola que anava d'aquí capa allà sense descans, Repassant els voltants vaig veure uns ullets que des-de sota una pedra em miraven amb curiositat Giro la pedra amb molta cura i al aixecar-la...veig una sargantana descuada,
-tens por sargantaneta?? pero ella no feia cara de fugir.
-No tinc por, tinc vergonya..que no ho veus que no tinc cua??
 |
| pintura de Juliana Marquez |
Tenia la cua en una ma i la sargantana xerraire a l'altre i que he de fer?? Ara era jo qui tenia mitja por..les sargantanes parlen?? ai mareta meva!!
No queda altre que mirar de enganxar-li la cua, però no tenia res per poder fer-ho. Pensava i pensava com fer-ho i no me'n sortia,
-et sorTira fum del cap de tant de pensar, va dir .
-cap? has dit cap??
siiiii..ja ho tenia!..em vaig arrencar dos cabells i amb molt de cuidado vaig ajuntar la diminuta cua a aquell cos menudet .un parell de voltes amb els cabells i un llacet perquè fes maco
La sargantana finalment tornava a esser d'una sola peça
Apa que no estava contenta i agraïda ! des-de aquell mateix moment ens varem convertir en iNseparables i hem compartit moltes converses i estones divertides
diria que aquells cabells van unir mes que el cos i la cua, van lligar la nostra Amistat que ens ha portat fins aqui
si vols accedir al llistat de paraules i participants, clica aqui
version en catellano
ResponEliminaSARGANTANA
Según decía mamá, si les das un susto a las lagartijas les cae la cua'
Asi que ... un día iba por el bosque encontré una cola moviendose sola que iba de aquí para allí sin descanso, Repasando los alrededores vi unos ojitos que desde debajo de una piedra me miraban con curiosidad, Giro la piedra con mucho cuidado y al levantarla ... veo una lagartija sin cola,
-tienes miedo Sargantaneta? pero ella no tenía cara de huir.
-No tengo miedo, tengo vergüenza .. que no ves que no tengo cola?
Tenía la cola en una mano y la lagartija charlatana en la otra y que debo hacer?? Ahora era yo quien tenía un poco de miedo .. las lagartijas hablan? ay madre mía!
No queda otra que tratar de pegar la cola, pero no tenía nada para poder hacerlo. Pensaba y pensaba cómo hacerlo y no daba con la soluvcion
-Te saldrá humo de la cabeza de tanto pensar, dijo.
-cabeza? has dicho cabeza?
Siiiii .. ya lo tenía! .. me arranque dos cabellos y con mucho cuidado junté la diminuta cola a aquel cuerpo pequeñito. un par de vueltas con el pelo y un lacito para que quedara bonito
La lagartija finalmente volvía a ser de una sola pieza
Anda que no estaba contenta y agradecida! desde ese mismo momento nos convertimos en inseparables y hemos compartido muchas conversaciones y ratos divertidos
diría que aquellos cabellos unieron mas que el cuerpo y la cola, ataron nuestra Amistad que nos ha llevado hasta aquí
Sargantana ... no podia ser una altra paraula.
ResponEliminaPerò bé, això de la cua em sembla que t'ho has inventat :)
Molt bona nit Angels.
jajajja...com tantes coses senyor Pere, que no em coneix?
ResponEliminananit, amic meu
L'has inventat tu?? És molt bo!! :-))
ResponEliminaEstava buscant a veure si sortia l'autor o autora del conte, però ara veig que és teu!! M'encanta això dels dos cabells per lligar-li la cua a la sargantaneta, és mooooooolt tendra!! :-)))
Un conte preciós!
ResponEliminaLes sargantanes són boniques i tenen un nom ben musical! :)
Quina manera més maca i dolça de mostrar-nos la paraula. Per a mi, des que conec el blog, "sargantana" és sinònim de bona gent, d'optimisme i d'alegria.
ResponElimina:-)
Com segueixis així acabaràs com jo,ja veuràs !
ResponElimina;-)b
Assumpta
ResponEliminagracies, he escollit sargantana de vici...podria haber apadrinat, somiatruites, fantasia,somnis o qualsevol paraula d'aquestes, pero varem dir siguen fidels al nostre estil oi?
jajaj...ara, t'he de confesar que la sargantana m'hi ha ajudat
;-)
fanal blau
potser aquesta seria la verdadera historia de la sargantana
jo sempre n'habia dit sagrantanes i un dia a l'estartit hi habia una botiga que es deia aixis: sargantana i m'en vaig enamorar, tenia musica com tu dius o potser es que escrit en aquelles lletres tan grans que penajven de la façana de la botigueta em van captivar, pero desde llavors..ja veus!
helena arumi
avui us heu proposat treure'ns els colors oi?
moltes gracies maca, saps que l'afecte es mutuu
Joan Rodo
es que. Joan....jo de gran vull esser com tu !!
molts petons maco
i gracies a tots per cuidar i llegir les meves paraules...sou fantastics!!
Ostres! Com podies dubtar que les sargantanes parlen? Jo ja fa dies que ho sé... coma mínim, com a mínim... des que et conec a tu! :)
ResponEliminaUna bonica paraula, i un conte preciós!
En esos tiempos, los niños tiraban piedras a las lagartijas...
ResponEliminaPero tu, que sin duda saliste con algun defecto, te dedicabas a pegar colas a esas mismas lagartijas...
Uhmmmmmm, no se que pensar
Un abrazo fuerte
Vigila amb els llargagandaixos!
ResponEliminaJa ho sabia jo, no podia ser d'altra manera i és que realment qui és la Sargantana i qui l´Àngels, ho sabeu?
ResponEliminaUisss helena arumi, no ho saps bé i tendra que et mooooors!!
Au nina, que és hora de treballar, ja saps que tot el que fas m´encanta ;)
Aferradeta amb floquets de lluna!!
M'ha agradat molt el conte, una immillorable manera d'apadrinar una paraula. :-)
ResponEliminaavui estic xalant de pronunciar paraules que, com la teva, omplen les galtes i, dites en veu alta, tenen un so estrany i màgic. Un bon conte per introduir-la :)
ResponEliminaM'agraden molt les sargantanes i m'ha encantat el teu conte.
ResponEliminaPotser t'agradarà llegir i escoltar un poema on les sargantanes en són protagonistes.
http://www.martaperezsierra.com/page/2/story/510
Fins aviat!
Que maca que ets, em sembla que et faré venir a la classe a explicar aquest sarganconte als nens...
ResponEliminaPetonassos, sucre dolç!
Com que fa cosa d'una hora que ens anem perseguint d'un blog a l'altre, finalment m'he decidit a passar per aquí per saludar-te, bellugadissa sargantana!
ResponEliminaFins la propera!
quina sargantana tant entremaliada que tenim entre nosaltres.....i sap escriure d'allò més bé
ResponEliminaQue xulo, tot un conte per aparaular una paraula! T'anava a dir que era una mica egocèntric aparaular el propi nom però et perdono, que la història és molt maca!
ResponEliminaoh! molt xulo!!! un conte ben maco!
ResponEliminaps. encara que avui no toca, m'agrada per igual sargantana com lagartija. Tots dos son ben macos.
Sargantana, ben fet, cap i cua ben lligats. Petons
ResponEliminaAi, ara m'has recordat la meva cara fosca... la que tenia de menut, que era un xic bandarra... i vivint a pagès fas anar les bèsties com vols. Espero que em sàpigues perdonar... eren bestieses d'infants.
ResponEliminaMon germà i jo, entre d'altres salvatgades, ens dedicàvem a intentar tallar les cues de les sargantanes... be, sabíem que tampoc els passava res, que els tornava a créixer!
I per cert, crec recordar el meu besoncle dient-me que no féssim això que les sargantanes eren com les enviades de déu a la terra... de veritat, ara no ho recordo exactament però ens deia alguna cosa així!
carme....
ResponEliminaparlar dius?
la d'aquest blog no calla ni sota l'aigua
quina creu m'ha tocat!!
petonets guapa
Antiqva
ya ves..con razon no se acabava nunca el trabajo...
medio calva me tienen
jajajjaja
un abrazo, cordobes de mis entretelas
vei de dalt
aquets rai...
jajajajja
pecata minuta
salluna
si..es cert cada cop costa mes sapiguer on comença una i acaba l'altra...pero es important??
no hi ha una sense l'altre
oi que ho entens?
Mcabeu
us agraiexo els anims
sou genials..de debó
;-)
Clidice
dons si que es un plaer voltar pèr la blogosfera
i s'aprend molt a mes
petonets
Mps landino
ja serem amigues dons..jajajaj
ara mateix m'en hi vaig
gracies Marta
Zel
glups...
millor que hi vingui la sargantana..jajajjajaj
segur que s'ho pasen millor
n'aprenc de vosaltres, nina
petons i petons
martí
benvingut dons...jo ara m'hi poso
ja en tinc ganes
fins aviat i gracies per pasar
joan gasull
soc una aprenenta i prou...
sort que em mireu amb bons ulls
gracies
Xexu
no, no,...
precisament es al contrari
soc jo qui ha utilitzat una paraula que li agradava per posar nom al seu blog
primer va esser la sargantana, despres el blog
ara ja es tot un
jajajajjajaj
;-)
rits
si..lagartija tambe te el seu puntillo
semos bilingues..no?
jajajajjaj
una abraçada
Natalia Tarraco
mes petons per tu, Natalia
i gracies per venir sovint
petonets.
coi de porquet !!
ResponEliminaja et val..
pero et tindre que perdonar perque de mes gran, els hi regales roses per sant jordi
jajajajjajaj
petons entranyables, maco
per cert porquet..
ResponEliminaque vens de can xexu??
jajajajajj
;-)
no sé perquè serà, però les sargantanes i les sargantanetes sempre m'han caigut d'allò més bé..!:)
ResponEliminaun conte preciós i una paraula que balla només de nombrar-la!
tu i jo..no serem cusines oi, lolita?
ResponEliminajajajajaja
pura genetica noia ;-)
El tip de matar sargantanes que em feia als estius de petita. Cua cap aquí , cos cap allà...però són llestes i no es deixaven atrapar!
ResponEliminaHas fet faena, a més d'apadrinar una paraula has escrit un conte sencer!!! I acaba bé, i la sargantana contenta :)
ResponEliminaUn conte tendre i ben trobat.
ResponEliminaI una paraula (amagada) molt adient!
que bonic!
ResponEliminanatros de menuts també convivíem amb cullerots i sargantanes al delta, i quan a una sargantana li faltava la cua, los grans mos calmaven dient-mos que ja li tornaria a créixer sola. era impressionant vore com se movia, aquella cua, solta.
però m'ha agradat molt este carinyo amb ella i el detall de lligar-li la cua amb un parell de cabells i fer-li un llacet.
Un conte preciós!!
ResponEliminai una paraula com no podia ser cap altre!
tot mol ben trobat i lligat!
petonet dolç
sargantana has triat sargantana....molt bona tria ...això que es regenerin sempre ho trobat ben màgic...
ResponEliminaA vegades els animalons son millor amics que les persones :)
ResponEliminaun petonet sargantana