diumenge, 20 de maig del 2012
COSES DE NENES...
De petites la seva mare no les deixava pentinar-se amb el cabell deixat anar; cuetes, trenes, picaports i fins i tot algun moño, però sempre recullit i despejat de la cara que per anar a l'escola era lo millor, deia.
A elles els hi hagués agradat poder lluir unes llargues melenes
Als vespres, quan creien que ningú les veia, es posaven els pantalons del pijama al cap, deixant caure un camal per sobre de cada orella, reposant per el pit fins arribar quasi be a la cintura.
Es miraven al mirall i amb un gest molt peculiar i femení retiraven primer un camal i desprès l'altre deixant-los reposar sobre les espatlles, deixant la llarga melena suelta a l'esquena...
- Nenes..us esteu posant el pijamaaa???
- Si mamaaaaaa, contestaven les dos alhora...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
version en castellano
ResponEliminaCOSAS DE NIÑAS...
De pequeñas su madre no las dejaba peinarse con el cabello suelto; coletas, trenzas, picaportes e incluso algún moñoo, pero siempre recogido y despejado de la cara que para ir a la escuela era lo mejor, decía.
A ellas les hubiera gustado poder lucir unas largas melenas
Por las noches, cuando creían que nadie las veía, se ponían los pantalones del pijama en la cabeza, dejando caer una pernera por encima de cada oreja, reposando por el pecho hasta llegar casi a la cintura.
Se miraban al espejo y con un gesto muy peculiar y femenino retiraban primero una pernera y después el otro dejándolos reposar sobre los hombros, dejando la larga melena suelta en la espalda ...
- Niñas .. os estáis poniendo el pijamaaa???
- Si mamaaaaaa, contestaban las dos a la vez ...
M'he imaginat la imatge perfectament, molt trapelles, però són jocs totalment inofensius i macos de recordar, o relatar, que no em queda massa clar.
ResponEliminaI era veritat, una veritat a mitges, encara que no fos pel lloc apropiat i, segurament, seguit d'unes rialles ofegades perquè no les sentís ;)
ResponEliminaJo diria que són records Xexu, uns bons records!
Bessets i un somriure ben gran, nina estimada!!
M´has recordat que també ho feia però amb la part de dalt del pijama, i em feia monyos i tocats, per semblar més gran.
ResponEliminaAra en canvi, porto el serrell de petita ;-)
Divertits records... Jo també portava trenes de petita... :)
ResponEliminaA mi me'l tallaven curtet. Semblava la Heidi.
ResponEliminaHehehehe no sé si amb els pantalons o amb què, però alguna cosa semblant havia fet jo... i això que el portava llarg... i, tot i que la majoria de les vegades el duia recollit, també duia la cabellera... en un pentinat... ostres, no ho sé explicar... si trobés alguna foto la posava :-)
ResponEliminaBé... no era ben bé així, però fer fer una idea més o menys :-)
ResponEliminaO sigui el cabell recollit o "controlat" una mica, amb clips o així, però deixat anar per darrera.
També duia trenes moltes vegades... però m'agradava dur-les! ;-))
Mira... t'ho has d'imaginar en versió nena de vuit, deu, dotze anys... :-))
ResponElimina(No em busco models lletges, eh? hahahaha)
Coses de nenes que avui en dia encara es porten....:-)
ResponEliminaPosant-se els pijames dels somnis... Quins records tan bonics!
ResponEliminamolt tendre....quines nenes més poètiques feien del pijama una llarga melena ....
ResponEliminaRecords d'infància ... festa de pijames.
ResponEliminaPotser eren Skijames.
Bona nit Sargantana :)
Això ho fan les nenes. La meva neboda ho feia amb una tovalloleta, quan li van tallar als cabells.
ResponEliminaDesprés la mare tenia mala consciencia d'haver-li tallat!
Osti! quins records, el teu escrit es com aquells perfums que olores, i per un moment et transporten a un altre epoca :) un petonas
ResponEliminaBona nit !
ResponEliminaNo penjava fotos per que havia de carregar un nou navegador i un dia per l'altre no ho feia.
Moltes gràcies pel teu comentari de trobar-me a faltar !
Una abraçada !
Bella creacion, amiga, plena de ternura...
ResponEliminaUna preciosidad.
Un abrazo, Sargantana