...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 17 de juliol del 2011

LLUNA...


El far es creia que el seu parpelleig era el motiu de que tots miresim cap a la Meda Gran,
no veia que darrera seu hi havia lluna que ens fascinava amb la seva brillantor
i el reflexa sobre el mar que ens oferia

Potser es aixis com veien la lluna des de la mítica Cypsela...

8 comentaris:

  1. Hi havia una lluna preciosa ahir i abans d´ ahir, s´amagava entre núvols fins que va decidir mostrar-se així d´enlluernadora.

    Els de Cypsela segur que la veien igual, el que no els picava l´ullet era el far, ens el pica a nosaltres que en som els descendents ;-)

    Bon diumenge i petons!

    ResponElimina
  2. version en castellano

    LUNA

    El faro se creía que su parpadeo era el motivo de que todos mirasemos hacia la Meda Gran,
    no veía que detrás, había una luna que nos fascinaba con su brillo
    y el reflejo sobre el mar que nos ofrecía

    Quizá se asi como veían la luna desde la mítica Cypsela ...

    ResponElimina
  3. D'aquí poquetes hores, et regalaré una lluna semblant, la d'abans d'ahir a Formentera! Ja sóc aquí, (i cosa lletja de dir), he estat molt bé, però a moments he enyorat els meus homes! Petons, sargantaneta!

    ResponElimina
  4. Ai aquest far, quina decepció s'endurà...

    ResponElimina
  5. no es del tot estrany que de vegades estem a la lluna....

    ResponElimina
  6. La luna ... aquella que nos sonríe desde arriba y que nos inspira tantos versos de amor.

    Un beso.

    ResponElimina
  7. Lo que sucede es que las mujeres estais hechas de lunas... Pero el faro no lo sabe...

    Un abrazo, Sargantana

    ResponElimina
  8. Que inocent el pobre far.
    La lluna estava preciosa l'altra nit.

    Petons.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!