No no no! Jo la conec força bé (no diré que molt, però una mica sí). Hi he anat de festa, de passeig, hi he dinat, hi he sopat... vaja que m'hi he perdut alguns dies... coses de tenir amistats empordaneses!
Jo sí la conec, com a mínim tan com el Porquet. :) Hi he passejat, hi he comprat al mercat, hi he dinat, hi he sopat, he anat al cinema i al teatre... bé al teatre a veure un grup de Gospel...que em va encantar. Per descomptat al Museu també i al Museu del Joguet...
Per cert, a l'edifici on hi ha el Museu del Joguet, abans hi havia un Hotel? O m'ho invento? No sé si ho he somiat o és cert... però jo crec que fa molts anys, uns 40, vaig dormir una nit en aquest hotel i en tornar al cap del temps a veure el museu em va semblar reconèixer l'edifici. Sempre he tingut el dubte.
L'hotel de què parla la Carme era l'hotel Paris, sota hi havia els cafès Emporium i Expres. Però ... ara jo tampoc reconec aquella meravellosa ciutat de Figueres.
Amiga, sabes, hace mil años yo visité Figueras y no visité la casa museo de Dali...
Soy un tipo perfido, lo reconozco...
Tambien estuvimos en Cadaques, y en Ampurias, y en Tossa de Mar, y en otros sitios...
Lo que no me gustó fue Lloret de Mar, que estaba llena de nenacos y nenacas inglesas que bebian en las calles como truhanes (y de eso hace ya mil años, ahora supongo que será peor...)
Ara fa jan uns anyets que no visito Figueres. De petit, i durant uns quants nadals, anàvem a l’hotel Empordà a celebrar-hi la nit de cap d’any. S’hi menjava (suposo que encara s’hi menja) de traca i mocador.
Home, a mi particularment, Figueres no és un lloc que acostumi a triar quan vull anar a fer un tomb...
El barri del Culubret sí que val la pena de visitar, si et van les emocions. Si vas cap a Llers i hi passes amb el cotxe, és com anar a un safari d'aquells on has d'anar amb els vidres apujats i no aturar-te per res. Figueres, turisme d'aventura.
version en castellano
ResponEliminaDALI / FIGUERES
Tanta gente que visita el Museo Dalí y tan poca que conozaca la ciudad de Figueres.
Lastima!!
Dona, jo hi havia fet castells, hi ha una plaça molt maca, però a part d'això...
ResponEliminaNo no no! Jo la conec força bé (no diré que molt, però una mica sí). Hi he anat de festa, de passeig, hi he dinat, hi he sopat... vaja que m'hi he perdut alguns dies... coses de tenir amistats empordaneses!
ResponEliminaTens raó! però no pas per mi.
ResponEliminaJo sí la conec, com a mínim tan com el Porquet. :) Hi he passejat, hi he comprat al mercat, hi he dinat, hi he sopat, he anat al cinema i al teatre... bé al teatre a veure un grup de Gospel...que em va encantar. Per descomptat al Museu també i al Museu del Joguet...
Per cert, a l'edifici on hi ha el Museu del Joguet, abans hi havia un Hotel? O m'ho invento? No sé si ho he somiat o és cert... però jo crec que fa molts anys, uns 40, vaig dormir una nit en aquest hotel i en tornar al cap del temps a veure el museu em va semblar reconèixer l'edifici. Sempre he tingut el dubte.
quins ous que tenen els de Figueres !!
ResponElimina;-)!
L'hotel de què parla la Carme era l'hotel Paris, sota hi havia els cafès Emporium i Expres.
ResponEliminaPerò ... ara jo tampoc reconec aquella meravellosa ciutat de Figueres.
Bona nit Sargantana.
Amiga, sabes, hace mil años yo visité Figueras y no visité la casa museo de Dali...
ResponEliminaSoy un tipo perfido, lo reconozco...
Tambien estuvimos en Cadaques, y en Ampurias, y en Tossa de Mar, y en otros sitios...
Lo que no me gustó fue Lloret de Mar, que estaba llena de nenacos y nenacas inglesas que bebian en las calles como truhanes (y de eso hace ya mil años, ahora supongo que será peor...)
Un abrazo, Sargantana
això passa amb moltes ciutats...
ResponEliminaGràcies, Pere, l'Hotel Paris, exacte! Uf, després de tants anys dubte resolt.
ResponEliminaTotes les ciutats i pobles canvien, ara, tan de pressa! que ningú no les reconeix, Pere. A vegades fa una mica de pena i tot.
Quan vaig anar a veure el museu, em vaig passejar també una mica per la ciutat, dona :-))
ResponEliminaFeliz día de la amistad.
ResponEliminaque tengas una buena semana.
un abrazo.
Ara fa jan uns anyets que no visito Figueres. De petit, i durant uns quants nadals, anàvem a l’hotel Empordà a celebrar-hi la nit de cap d’any. S’hi menjava (suposo que encara s’hi menja) de traca i mocador.
ResponEliminaDoncs val la pena fer-hi una volta i visitar el museu de nit, ara a l'estiu fan visites comentades molt recomanables :)
ResponEliminaHome, a mi particularment, Figueres no és un lloc que acostumi a triar quan vull anar a fer un tomb...
ResponEliminaEl barri del Culubret sí que val la pena de visitar, si et van les emocions. Si vas cap a Llers i hi passes amb el cotxe, és com anar a un safari d'aquells on has d'anar amb els vidres apujats i no aturar-te per res. Figueres, turisme d'aventura.
Doncs si, és una ciutat per explorar!
ResponEliminaTens molta ro,
ResponEliminamira que n'est de maca
Que m'agrada caminar pels seus carrers,
no penseu que sempre bufa tramontana.
un plaer llegir-te