El far es creia que el seu parpelleig era el motiu de que tots miresim cap a la Meda Gran,
no veia que darrera seu hi havia lluna que ens fascinava amb la seva brillantor
i el reflexa sobre el mar que ens oferia
Potser es aixis com veien la lluna des de la mítica Cypsela...
Hi havia una lluna preciosa ahir i abans d´ ahir, s´amagava entre núvols fins que va decidir mostrar-se així d´enlluernadora.
ResponEliminaEls de Cypsela segur que la veien igual, el que no els picava l´ullet era el far, ens el pica a nosaltres que en som els descendents ;-)
Bon diumenge i petons!
version en castellano
ResponEliminaLUNA
El faro se creía que su parpadeo era el motivo de que todos mirasemos hacia la Meda Gran,
no veía que detrás, había una luna que nos fascinaba con su brillo
y el reflejo sobre el mar que nos ofrecía
Quizá se asi como veían la luna desde la mítica Cypsela ...
D'aquí poquetes hores, et regalaré una lluna semblant, la d'abans d'ahir a Formentera! Ja sóc aquí, (i cosa lletja de dir), he estat molt bé, però a moments he enyorat els meus homes! Petons, sargantaneta!
ResponEliminaAi aquest far, quina decepció s'endurà...
ResponEliminano es del tot estrany que de vegades estem a la lluna....
ResponEliminaLa luna ... aquella que nos sonríe desde arriba y que nos inspira tantos versos de amor.
ResponEliminaUn beso.
Lo que sucede es que las mujeres estais hechas de lunas... Pero el faro no lo sabe...
ResponEliminaUn abrazo, Sargantana
Que inocent el pobre far.
ResponEliminaLa lluna estava preciosa l'altra nit.
Petons.