...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 2 d’agost del 2012

AVUI, ENSALADILLA RUSA...





Estirava un drap de cuina de coto blanc una mica humit a sobre del marbre de la cuina
amb molta cura pelava les patates i les carrotes ja cuites amb pela i les feia daus milimetricament iguals, perfectes
en un plat amania el pebrot vermell i tallava les olivetes a tallets separant el pinyol
uns ous, pèsols i tonyina...ho barrejava tot sota la meva atenta mirada, per res del mon m'hagues perdut aquell cerimonial
l'hi incorporava la maionesa *musa* la meva preferida i ho bolcava tot en un gegantí vol de duralex ( el de les ocasions especials...)
amb un ou dur i unes tires de pebrot vermell li feia un dibuix en forma de flor a sobre.

Nomes dos cops al any recordo haver vist al meu pare entrar a la cuina a treballar: el dijous sant a la tarda a fregir els brunyols i el dia del meu sant per fer-me ensaladilla rusa


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

28 comentaris:

  1. Tempus fugit2 d’agost del 2012, a les 0:34

    Gràcies Frudesa :)


    Ptons

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana2 d’agost del 2012, a les 1:24

      no..no..res a veure
      si us plau

      jajajajajjaja

      mai mes n'he tastat cap com aquelles d'infantesa
      ummm...

      Elimina
  2. Carme Rosanas2 d’agost del 2012, a les 0:36

    Demà arriba una amiga a passar uns dies amb nosaltres. No es diu Àngels, no... però mira pensava fer ensaladilla russa per dinar.

    Ves quines coses, ara m'assabento que és un plat adequat pel dia... :)

    Me'n recordaré de tu mentre la faig i mentre la mengem.

    Moltíssimes felicitats, preciosa i una abraçada ben gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana2 d’agost del 2012, a les 1:25

      jajja..mira per on
      gracies maca..
      ets un encant de dona
      muakkkk !!

      Elimina
  3. sa lluna2 d’agost del 2012, a les 0:45

    Un platet via ... la que tu vulguis, però no em puc perdre aquesta ensaladilla russa per res del món!! ;)

    Em sembla que ja fas festa, des de fa exactament 45 minutos.

    MOLTES FELICITATS, PRECIOSA!!

    Vinga, uns bessets de bona nit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana2 d’agost del 2012, a les 1:26

      pero que no dorms tu tampoc...??
      dema totes amb unes ulleres fins el genolls.
      despres..culpa meva
      ja!!
      ho podriem celebrar amb una mica de cava..oi?
      jijijijij
      petonets dolços, carinyet

      Elimina
    2. Garbí242 d’agost del 2012, a les 8:29

      moltes felicitats i fes el possible per mantenir vius i factibles els records

      Elimina
    3. sa lluna2 d’agost del 2012, a les 15:46

      Primer passem per la benzinera...et sembla bé?? ;)

      Bona tarda!

      Elimina
  4. Sergi2 d’agost del 2012, a les 0:48

    Tota una privilegiada, ton pare es posava el davantal per fer-te un plat que segur que t'agrada molt. I a més, et va regalar un record molt maco. Felicitats pel sant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana2 d’agost del 2012, a les 1:28

      gracies xexu.
      dons si..te merit perque ja et dic que de cuina poca el meu pare
      pero l'ensaladilla..ummmm de quatre forquilles

      petons

      Elimina
  5. Joan Rodó i Galiana2 d’agost del 2012, a les 2:28

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan Rodó i Galiana2 d’agost del 2012, a les 4:21

      Moltes Felicitats !!!

      Ho sento però,no he pogut deixar-te aquí l´enllaç directe al meu regal,doncs no funcionava com jo volia.
      Hauràs de copiar i enganxar el que hi ha aquí a sota.

      http://algieba.wordpress.com/2012/08/02/per-l%C2%B4angels-2/

      uns petons !

      Elimina
    2. sargantana2 d’agost del 2012, a les 7:04

      es preciosa, joan
      realment preciosa i d'un color tan rabios !!
      moltes gracies, maco

      mes petons per tu

      parlem..val?

      Elimina
  6. PS2 d’agost del 2012, a les 8:19

    Quin record tan saborós, ara en aquests temps l´ensaladilla és dels plats que passen millor i si es feta amb amor ja no et dic res...
    Per molts sants, Àngels!!

    ResponElimina
  7. fanal blau2 d’agost del 2012, a les 8:38

    Felicitats, àngels-sargantana!

    Aquests records són el millor regal! I aquest que expliques és tan bonic...:)
    A casa que érem una bona colla, pel sant i per l'aniversari la mare ens preguntava que ens venia de gust que ens fes per dinar...Poder triar aquell dia era un bon regal. La resta de l'any, el que es posava a taula era el que es menjava sense protestar. Aquell dia, poder triar, era una bonica manera de fer-te sentir especial.

    Que passis un dia ben feliç, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana3 d’agost del 2012, a les 7:54

      gracies, a la llum de les teves paraules es mes maco

      petons

      Elimina
  8. Assumpta2 d’agost del 2012, a les 13:23

    Ai, ai, nenaaaa... que m'has emocionat!!

    Quin post tan bonic!... Mira, et diré que és un dels posts més macos que he llegit mai, en tot el temps que porto a la catosfera. T'ho ben asseguro!

    Quin record tan maco, tan dolç, tan tendre... el pare preparan-te el teu plat preferit... a la seva nina, a la seva princesa :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana3 d’agost del 2012, a les 7:56

      i es que ell era *el meu rei*
      habia promes que de gran m'hi casaria !!

      Elimina
    2. Assumpta4 d’agost del 2012, a les 16:10

      Hehehehe és que el pare és el més guapu, eh? :-)))

      Elimina
  9. Assumpta2 d’agost del 2012, a les 13:25

    Ostres, tu!! Ara llegeixo als comentaris que és el teu sant!! Clar!! 2 d'agost, la Mare de Déu dels Àngels... segur que havia llegit alguna vegada que et dius Àngels, però no ho recordava... Doncs moltíssimes felicitats!! ♥

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana3 d’agost del 2012, a les 7:56

      si nois..sovint la sargantana em pot..jajjaja
      pero som aqui les dues

      gracies nena

      Elimina
  10. Glo.Bos.blog2 d’agost del 2012, a les 16:12

    Per molts Sants, Sargantaneta!!!
    I que vagi de gust l'ensaladilla!
    El post una passada, quin record tan bonic...i la patata en forma de cor molt oportuna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana3 d’agost del 2012, a les 7:58

      vaig fer la foto quan em va pasar per les mans, ja fa temps
      i sempre que la veia em deia..tu no tens un blog de receptes..no la lluiras mai
      i mira per on,avui l'hi escau..oi?

      petons per tu tambe, i gracies

      Elimina
  11. Pere2 d’agost del 2012, a les 19:35

    La majoria dels homes entrem poc en la cuina, el mèrit és de les dones.
    Però sovint quan hi entrem ... és una festa!

    Moltes felicitats Angels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana3 d’agost del 2012, a les 8:01

      be, mai es pot generalitzar
      conec molts homes que son qui porten la feina de la cuina
      pero el meu pare pertenia a una generació força mascliste i ho tenia entes diferent
      era negat per segons quines coses, pero ja li estava be no aprendre-les
      jajajjajajajjaja
      en fi..no ho esgarrem ara, que habia quedat molt maco..oi?

      gracies per les felicitacions, Pere

      Elimina
  12. Natàlia Tàrraco2 d’agost del 2012, a les 20:42

    Nyam, nyam...en vull, sííí, i una anxoveta? o dues, hi queden bé.
    Felicitats i al record del papa cuiner dos cops a l'any.
    Petons saladets, ángels i sargantana molla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana3 d’agost del 2012, a les 8:05

      ondia!! m'he deixat les anxovetes !!
      fa massa temps que no la menjo i el record m'ha trait
      es ben cert..les anxoves
      a mes recordo que els hi afeitava les barbes de les espines perque jo deia que punxaven...jajjajaj
      gracies natalia...

      un dia hem de parlar de sargantanes tu i jo..em tens intrigada

      petonets i moltes gracies

      Elimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)