...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 1 d’agost de 2012

HOOPER

pintura de E. Hooper


*...i en la buidor de la seva cambra
no es cansa mai de mirar-se la panxa
com creix i com es mou dins seu
aquell que li recordarà per sempre
lo feliç que havia sigut

ja mai mes estarà sola...*



Ahir un amic em va parlar d'en Hooper
tafanera com soc vaig investigar
i us l'aconsello
tot i que les seves pintures son plenes de soletat
em va encantar...
i em va fer imaginar mil histories





16 comentaris:

  1. Només conec unes quantes obres de Hopper, i sí que és cert que totes evoquen solitud, encara que s'estigui acompanyat, però té un toc especial que fa que les seves pintures siguin molt boniques.

    ResponElimina
  2. Hauré de tafanejar com tu, m´agrada, tot i que si penso que es respira solitud...

    Bessets acompanyats de somriures!
    Bon dia, ninona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. bon dia monada...
      soc un coi de llufa tafanera..pero ja ho tenim aixo les sargantanes..jejejej i tot s'encomana

      petonets riallers

      Elimina
  3. Jo vaig conèixer Hooper a la catosfera! He de reconèixer que abans no n'havia sentit a parlar mai;-)

    És un dels pintors preferits de la KWEILAN i de l'ELFRI, de fet, la KWEILAN té un quadre seu com a imatge de perfil i aquest quadre seu va sortir a Relats Conjunts, va donar unes històries molt interessants! ;-))

    Perquè després diguin que als blogs no s'aprenen coses!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. sempre vaig tard..veus assumpta??
      sempre i de tothom es pot aprendre
      nomes cal estar alerta.

      una abraçada

      Elimina
  4. M'agrada molt i tinc ganes d'anar a Madrid a veure l'exposició

    ResponElimina
    Respostes
    1. no em faraia res, pero l'ultim cop ja em vaig perdre d'anar al museu de sorolla
      vaig retrasada de feina..jajajajjaj

      Elimina
  5. La pintura de Hopper és fascinant. L'any passat vaig escriure un poema inspirant-me en un dels seus quadres.

    http://callearquimedes.blogspot.com.es/2011/09/les-nits.html

    Bon dia Sargantana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i on era jo??
      als llimbs..com sempre
      ara mateix m'en hi vaig

      ;-)

      que descanseu, Pere

      Elimina
  6. Benvolguda Sargantana, Hooper es el pintor capaç d'expresar la infinita i diversa solitud humana, es com el veig.
    Net, angulós, geomètic, de llums calculades, un univers que ens retrata com sorpresos i quiets, quietes, en nosaltres mateixos.
    Petons saladets a la galega.

    ResponElimina
    Respostes
    1. avui nomes em faltaven aquets petonets..ummmm
      gracies natalia, per eser aqui

      petons

      Elimina
  7. És un gran pintor, ho reconec, però els seu quadres em creen un cert desassosseg, no sabria explicar-ho. Si tingues ocasió m'agradaria veure'ls al natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. es una buidor que omple..oi?
      pero tenen una llum fantastique

      una abraçada, gloria

      Elimina
  8. A mi m'agrada molt i m'agradaria anar a Madrid, però ja no sé si hi seré a temps.

    Felicitats, sargantaneta! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gracies, carme

      ens hi escapem??
      jajajjaja..estaria bé!!

      ;-)

      Elimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!