 |
| pintura de E. Hooper |
*...i en la buidor de la seva cambra
no es cansa mai de mirar-se la panxa
com creix i com es mou dins seu
aquell que li recordarà per sempre
lo feliç que havia sigut
ja mai mes estarà sola...*
Ahir un amic em va parlar d'en Hooper
tafanera com soc vaig investigar
i us l'aconsello
tot i que les seves pintures son plenes de soletat
em va encantar...
i em va fer imaginar mil histories
i em va fer imaginar mil histories
Només conec unes quantes obres de Hopper, i sí que és cert que totes evoquen solitud, encara que s'estigui acompanyat, però té un toc especial que fa que les seves pintures siguin molt boniques.
ResponEliminasi..jo tambe ho penso..
Eliminapero m'agrada!!
Hauré de tafanejar com tu, m´agrada, tot i que si penso que es respira solitud...
ResponEliminaBessets acompanyats de somriures!
Bon dia, ninona.
bon dia monada...
Eliminasoc un coi de llufa tafanera..pero ja ho tenim aixo les sargantanes..jejejej i tot s'encomana
petonets riallers
Jo vaig conèixer Hooper a la catosfera! He de reconèixer que abans no n'havia sentit a parlar mai;-)
ResponEliminaÉs un dels pintors preferits de la KWEILAN i de l'ELFRI, de fet, la KWEILAN té un quadre seu com a imatge de perfil i aquest quadre seu va sortir a Relats Conjunts, va donar unes històries molt interessants! ;-))
Perquè després diguin que als blogs no s'aprenen coses!! :-))
sempre vaig tard..veus assumpta??
Eliminasempre i de tothom es pot aprendre
nomes cal estar alerta.
una abraçada
M'agrada molt i tinc ganes d'anar a Madrid a veure l'exposició
ResponEliminano em faraia res, pero l'ultim cop ja em vaig perdre d'anar al museu de sorolla
Eliminavaig retrasada de feina..jajajajjaj
La pintura de Hopper és fascinant. L'any passat vaig escriure un poema inspirant-me en un dels seus quadres.
ResponEliminahttp://callearquimedes.blogspot.com.es/2011/09/les-nits.html
Bon dia Sargantana.
i on era jo??
Eliminaals llimbs..com sempre
ara mateix m'en hi vaig
;-)
que descanseu, Pere
Benvolguda Sargantana, Hooper es el pintor capaç d'expresar la infinita i diversa solitud humana, es com el veig.
ResponEliminaNet, angulós, geomètic, de llums calculades, un univers que ens retrata com sorpresos i quiets, quietes, en nosaltres mateixos.
Petons saladets a la galega.
avui nomes em faltaven aquets petonets..ummmm
Eliminagracies natalia, per eser aqui
petons
És un gran pintor, ho reconec, però els seu quadres em creen un cert desassosseg, no sabria explicar-ho. Si tingues ocasió m'agradaria veure'ls al natural.
ResponEliminaes una buidor que omple..oi?
Eliminapero tenen una llum fantastique
una abraçada, gloria
A mi m'agrada molt i m'agradaria anar a Madrid, però ja no sé si hi seré a temps.
ResponEliminaFelicitats, sargantaneta! :)
moltes gracies, carme
Eliminaens hi escapem??
jajajjaja..estaria bé!!
;-)