...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 3 d’agost de 2012

GRACIES

feia molts anys que ja no celebrava el meu sant
mamare es deia Àngels també i a casa era festa gran
quan ella va morir, va esdevenir un dia molt trist perquè el seu record era massa present
aquest any, no se perquè..les coses han anat diferent..(potser serà veritat allò de que el temps tot ho cura..no ho se xexu..encara hi penso)
us vull agrair les vostres felicitacions i al vostra companyia, i els regals que m'heu fet
sou genials!!
m'heu fet recobrar aquell esperit d'infantesa de quan miraves la bustia a veure si algú mes s'havia recordat de enviar-te una postal o si la trucada que senties era per tu que et felicitaven

moltes gracies a tots

caramels i cava per a tothom!!
que no pari la festaaaaa!!



gracies Paula



gracies Carme
 


gracies Joan


i moltes gracies a tots per esser aqui
petons i mes petons 





12 comentaris:

  1. De res dona ... són 100 euros! jajja
    Què ja has anat a la benzinera??

    Alço la meva copa i brindo per tu i per tots nosaltres!

    SALUT NINONA, PER MOLTS D´ANYS!!
    hip...hip...hip...bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. be..jo no pensava cobrar-te els drets d'imatge
      pero si ens hem de posar en aquest pla....jajajjajajaj

      pero continuo sense copes..redeu..soc un fracas!!

      hip...hip...bessets !!

      Elimina
  2. Alerta, no és propi de mi dir que el temps tot ho cura, me'n guardo prou de dir-ho així, perquè el temps senzillament hi és, va passant, i tant li fa si hi som o no hi som. El que cura és el que fem nosaltres amb el temps que vivim. Quedar-se ancorat a les males experiències fa que el temps que passa fins a assumir-les sigui molt llarg. Hem de posar-hi de la nostra part, renovar-nos, perquè la nostra vida generalment només té un camí possible: endavant. I que sigui jo el que diu aquestes coses, que m'ofego en un got d'aigua, ja té collons. Això demostra que una cosa és la teoria, que jo me la sé molt bé, i una altra la pràctica. Però hi crec, el temps no fara res si nosaltres no ajudem a passar-lo més ràpid.

    Jo tampoc celebro els sants, però en el teu cas, i enllaçant amb el que deia més amunt, celebrar el sant no podria convertir-se en un moment de joia per recordar la memòria de la teva mare estimada, més que de tristesa? Això no vol dir que no la trobis a faltar, però pots començar a celebrar la sort que vas tenir de ser la seva filla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no, no
      mira..
      sovint les teves reflexions son motiu de posteriors reflexions propies i mes intimes
      l'altre dia comentavem de si l'enyor s'acabava mai...
      i hi vaig estar donan voltes
      avui m'he tornat a moure per les mateixes latituts i he recordat el teu comentari.
      pero es cert..una cosa es la teoria, pero practicar-ho es diferent i mes quan parlem de sentiments
      jo sempre dic que el que em falta no m'ha de privar de gaudir el que tinc.

      saps? m'has enternit
      un peto suau i dolç, xexu

      Elimina
  3. Doncs moltes felicitats encara que sigui un día tard.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. diu que tots els sants tenen octava, no??

      gracies per la felicitacio i per els petons

      ;-)

      Elimina
  4. Angels es deia mamare també... i ja fa molts anys que no la puc felicitar, tants, que ni recordava ja la data.

    Bueno...¡moltes felicitats! :)


    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. cap problema..jo t'ho recordare si vols

      gracies, maco

      petons per tu tambe

      Elimina
  5. si tants estan al teu costat per alguna cosa deu ser......una abraçada guapa..

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. pos vale...jajajjajj
      ostres com m'estic `posant !!

      Elimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!