...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 14 de juny del 2012

UN NUVOL BLANC...

quan uns riuen, altres ploren...
quan uns neixen, altres moren...
i sovint les petiteses de la vida 
es el que en dona forces per seguir endavant...








Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
sezillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.

Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanc...

7 comentaris:

  1. Amb totes aquestes coses hem de viure i hem de fer-ho com més bé sabem.
    Bona poesia......:-)

    ResponElimina
  2. Només així, em deixo que tu em deixis
    així només, et deixo que ara em deixis
    jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
    i un núvol blanc, penjat d'alguna branca...

    Preciosa, com tu.

    ResponElimina
  3. La vida pot ser amarga. Hem de trobar en petites coses "dolces" la manera de fer-la més agradable.

    ResponElimina
  4. Que maco, tenir un núvol blanc per algú especial.

    M'ha encantat sargantaneta preciosa!

    ;-)

    ResponElimina
  5. que preciosa és aquesta cançó... :)

    ResponElimina
  6. jolin... primer he picat la cançó i després el teu enllaç... jolin... :(((

    ResponElimina
  7. Amiga, el dolor, algunos veces, alcanza niveles que hacen que se llegue a dudar de todo...

    Entonces, ni siquiera hay palabras...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!