amb els peus banyats per l'escuma que les onades
sento un avió que s'apropa
es bonic..te les ales dobles,
es diferent als que normalment creuen aquest espai
es elegant i àgil..magestuos
el miro embadalida com
passa a pocs metres sobre de l'aigua
que en aquells primers moments del mati
es nomes meva i prou
i en arribar a la meva alçada i no se perquè
he obert els braços en creu
i els he balancejat amunt i avall
en un gest espontani i fins i tot infantil
el pilot m'ha mirat ..
i ha respost amb el mateix gest del avio
balancejant les ales
abans de seguir el seu camí mar enllà...
Comunicació amb un avió, no està malament. T'ha vist algú més?
ResponEliminaQue bonic, sargantana!
ResponEliminaM'ha encantat aquest gest i la comunicació amb l'avió!
:) M'encanta!
Segur que el pilot no era Robert Redford i tu tampoc ets Meryl Streep, la teva meravellosa platja de bon matí tampoc és la sabana africana, però trobo aquesta història tan romàntica com: "Memòries d'Àfrica"
ResponEliminaBona nit Sargantana :)
Una bona manera de començar el dia!
ResponEliminapotser els passatgers t'hauran maleit els osos....;)
ResponEliminaPer tu soleta? ummmmmmmmmmmmmmmm!!
ResponEliminaBon dia preciosa!
...i estava freda l´aigua?
ResponEliminaBon dia sargantaneta meva..
ResponEliminaaquet com a minim era al aire....i han tocats d'ala a terra ferma que fa por i tot..!!!!,jajaja.
Mils de petonets
i...era guapo el pilot?
ResponEliminaja, ja ho sé, per dintre si ho era amb el gest que et va fer, però ... era ben plantat?
ResponEliminaais perdona! és que m'ha agradat tant aquest moment tan íntim, tan fresc, tan innocent ...
No deixis mai de ser una nina!!