...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 30 de març de 2012

L'HELENA...

 Hi han persones que tot i no viure amb nosaltres formen part del nostre dia a dia plenament
L'Helena viu lluny, massa, però es com si sempre hi fos
Te'n dons conta quan veus el seu escrit en el bloc de la nevera: *No t'oblidis de riure cada dia*
quan rellegeixes algun dels llibres que t'ha regalat...
quan mantens el paper d'aquella recepta a la vista, nomes per gaudir de les seves lletres 
i recordar l'estona tan bonica que varem compartir fent uns pastissets juntes







o potser nomes quan al arribar a casa i saludar al meu fill petit
ella respon des de l'skype amb la seva veu alegre: -hola Àngels !!

Avui aprofito per dir-li per molts anys, perquè 21 no es fan cada dia
Felicitats, bonica..
t'estim !!


9 comentaris:

  1. version en castellano

    HELENA...


    Hay personas que pese a no vivir con nosotros forman parte de nuestro día a día plenamente
    Elena vive lejos, demasiado, pero es como si siempre estuviera
    Te das cuenta cuando ves su escrito en el bloc de la nevera: * No te olvides de reír cada día * cuando relees alguno de los libros que te ha regalado ... cuando mantienes el papel de aquella receta a la vista, solo para disfrutar de sus letras y recordar el rato tan bonita que compartimos haciendo unos pastelitos juntas
    o quizás sólo cuando al llegar a casa y saludar a mi hijo pequeño
    ella responde desde el skype con su voz alegre:-hola Ángels!

    Hoy aprovecho para decirle por muchos años, porque 21 no se hacen cada día
    Felicidades, bonita ..
    te quiero!

    ResponElimina
  2. Veritat com un temple,
    de vegades no cal estar a prop.

    Per molts d´anys Helena!
    Felicitats a totes dues i bessets.

    ResponElimina
  3. És una sort, tenir persones que formen part de la nostra vida.
    Què seria de nosaltres sense elles ?
    Felicitats.

    ResponElimina
  4. Sempre dic que gràcies a aquestes persones, som la persona en la que ens em convertit, felicitats de part meva tambè, un petonás

    ResponElimina
  5. La distància és molt relativa, i sobretot en un món tan petit com el que vivim avui dia. El contacte físic i visual fa molt, però no sentir la gent a prop amb tota la tecnologia que tenim, és no voler fer-ho.

    ResponElimina
  6. Per sort ara les distàncies semblen més soportables.
    Així i tot sempre s'enyora el contacte directe.

    ResponElimina
  7. Hi ha persones que estan sempre prop del cor.
    Felicitats, Helena!

    ResponElimina
  8. Aquesta joventut no saben la sort que tenen en disposar d'instruments de comunicació com l'Skype.
    Jo a la seva edat havia de demanar conferència a la telefonista i esperar que hi hagués línia disponible ... Ja! Ja!

    Bona nit Sargantana, no t'añoris tant :)

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!