Les banderes d'Italia...
la nena bonica...
un de pelat...
les mamelles de la falgarona
nadal...
l'any de la fred
aquesta es la cantarella habitual de les quines
i te el seu encant
forma part de la màgia del nadal
el blat de moro, cartons plens de números
i l'atzar
una combinació que esdevé
fatídica si no tens el dia...
Es evident que jo dec esser de lletres i que no era el meu dia
Era tan aburrit que m'entrenia
fen sargantanes amb el blat de moro
mentre sentat devant dels cubells plens de regals
i amagat entre cuixots
seguia cantant...
el dos aneguets...
un de petit...
les dos cireretes...
un d'estripat...
i va bonaaaaaa !!!
version en castellano
ResponEliminaHoy, quizas antes de hacer la traduccion del post deberia contaros que son las quinas
En epocas navideñas en los pueblos se suele jugar a una especie de bingo donde en lugar de cobrar premios en metalico se cobran en especies..jamones,conservas, embutidos, dulces...y un largo etcetera de articulos y regalos
Se marcan los numeros con granos de maiz y es tambien especial la manera de cantar los numeros
en lugar de decir 22 por ejemplo se dicen los dos patitos, el 77 son las banderas de Italia, eso lo hace mucho mas ameno, ademas cada maestrillo tiene su librillo que dicen, esto unido al barullo de la gente pidiendo que remuevan las bolas para que salga el numero que les falta, hace del espectaculo algo muy peculiar.
QUINAS???
Las banderas de Italia ...
la niña bonita ...
uno pelado ...
las tetas de la Falgarona
navidad ...
el año del frío
esta es la cantinela habitual de las quinas
y tiene su encanto
forma parte de la magia de la navidad
el maíz, cartones llenos de números
y el azar
una combinación que se convierte
fatídica si no tienes el día ...
Es evidente que yo debo ser de letras y que no era mi día
Era tan aburrido que me entrenia
haciendo lagartijas con el maíz
mientras sentado delante de los cubos llenos de regalos
y escondido entre jamones
seguía cantando ...
los dos patitos ...
uno pequeño ...
las dos cerecitas ...
uno de desgarrado ...
y va buenaaaaaa!
Jo recordo haver-hi jugat fa uns quants anys a Terrassa. Allà li'n diuen el quinto i crec que també és juga a Sabadell i alguna altra banda!
ResponEliminaEn tot cas els records que en tinc són genials! Divertidíssims!
Tinc uns amics que ahir anaven a fer un bingo a casa, així entre amics. No tan nostrat, però suposo que molt semblant. Jo vaig marxar després del sopar, que no tinc diners per jugar-me!
ResponEliminaNo ho he probat mai.....i mira que n'he probat de coses....Bona setmana
ResponEliminaCom diu el porquet, ara és època de "quintos" a Sabadell...
ResponEliminaHi han tres o quatre llocs on es juga, però els premis, són en metàl·lic (quantitats purament simbòliques). Hi han alguns més "seriosos" i altres on l'important és la gresca, acompanyar la cantarella del "lloro" (persona que canta els números), demanar que la remeni, que ens la doni, o que es canvii el lloro.
I passar una bona estona entretinguts....
Sempre m'ha cridat l'atenció això de les Quines però no he anat mnai a cap
ResponEliminaQuins records!
ResponEliminaPerò jo només sabia els "patitos" i la "niña bonita".
Això de cantar els números de La Quina, deu anar per termes geogràfics. Perquè n'has dit uns quants que desconeixia. Les tetes de la Falgarona? Per més que hi rumio no sé quin pot ésser. Per les meves contrades som menys sutils. Fem servir, El de la por (que és l'UUUUU), L'erótic o el guarro (depenent qui el canti); el de la jubilació, sempre porta molt d'enrenou perqué tendeix a masclisme, ja que és dóna añ 65. I no vull seguir perquè seria un no acabar.
ResponEliminaAmiga, que he ganado la quina...
ResponEliminaY que, por lo visto, el premio es que me tienes que dar un par de besos...
Asi que aqui estoy, esperando...
Un abrazo, Sargantana