...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 14 de desembre de 2011

HE LLEGIT...

No deixis que el dia s'acabi
sense haver crescut una mica
sense haver estat feliç,
sense fer més grans els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te,
que és qüasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida
alguna cosa extraordinària.
No deixis de creure que la paraula i la poesia
sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta,
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi.
Ens fa caure, ens colpeix, ens ensenya,
ens converteix en protagonistes de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar-hi una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis l'home és lliure.
No caiguis en el pitjor dels errors: el silenci.
La majoria viu en un silenci aterridor.
No et conformis.



ho he llegit
...i m'ha fet bé.

8 comentaris:

  1. version en casatellano

    HE LEIDO...

    No dejes que el día acabe
    sin haber crecido un poco
    sin haber sido feliz,
    sin hacer crecer tus sueños.
    No te dejes vencer por el desánimo.
    No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
    que es casi un deber.
    No abandones las ansias de hacer de tu vida
    algo extraordinario.
    No dejes de creer que la palabra y la poesía
    sí pueden cambiar el mundo.
    Pase lo que pase nuestra esencia está intacta,
    Somos seres llenos de pasión.
    La vida es desierto y oasis.
    Nos hace caer, nos golpea, nos enseña,
    nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.
    Aunque el viento sople en contra,
    la poderosa obra continúa:
    Tú puedes aportar una estrofa.
    No dejes nunca de soñar,
    porque en sueños el hombre es libre.
    No caigas en el peor de los errores: el silencio.
    La mayoría vive en un silencio aterrador.
    No te conformes.


    lo he leído
    ... y me ha hecho bien.

    ResponElimina
  2. Els poderosos saben que si no callem som més lliures i això els hi fa mal.
    Cada dia intento conèixer alguna cosa, una paraula, un poema, el nom d'un arbre, conèixer el somni d'un desconegut o la il·lusió d'un amic.
    Sé que sóc un gra de sorra i quan el vent bufa fort poca cosa puc fer jo.
    Però espero tenir prou força per viure la meva vida amb dignitat.
    I sé que tu la tens aquesta força.

    bona tarda, sargantana

    ResponElimina
  3. Whitman! m'encanta aquest poema. I des de que vaig descobrir l'autor, m'acompanya sovint.

    I si, fa molt bé llegir-lo, i més en català, que o l'havia llegit mai.

    ResponElimina
  4. Fa poquet més d'un mes el vaig posar jo també al blog.
    És d'aquells poemes que fan bé de llegir,si. I d'anar-los rellegint!
    Una abaçada, sargantana!

    ResponElimina
  5. No hem de callar mai, ni sota l'aigua......

    ResponElimina
  6. No ens conformarem
    a viure en silenci
    i a viure sense somnis.

    Realment fa bé llegir-lo.

    ResponElimina
  7. Gràcies per compartir-lo, oitant que fa bé llegir-lo!. No deixar de somniar, perquè somniar obre portes...

    ResponElimina
  8. Whitman diu coses molt ben dites i plenes de sentit. N'he copiat unes quantes i sovint les rellegeixo, a veure si aprenc a viure millor.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!