Hi han persones amb una sensibilitat especial
mamare n'era una d'elles
de petites sabia fer-nos somiar,
fer-nos jugar amb mil coses
i resultava divertit i tant convincent!!
Per molts anys vaig estar menjant taronges
i posan-me l'etiqueta que duien a sobre de la mà
creien que eren *forces cosmisques* que em protegien dels refredats
Mil vegades havien sentit els meus fills les seves histories
sobre quan estiuejava al castell del Montgrí
i els *enanitos* que hi vivien li donaven de veure en gots
petits com didals, o com havien tingut de junta fins a dotze mantes
però poder abrigar-la a ella
Ahir en anar a la platja de manera quasi involuntària en vaig trobar
buscant famílies de pedretes, si..ja se que sona estrany
però de petita n'havia tingut alguna
en una caixeta de fusta i amb la base de sorra
Tinc i una cosina petita i li volia ensenyar
però també us ho ensenyo a vosaltres...
Us presento la família Roca
El pare..el senyor Pere treballa de marbriste
el seu pare era pomez y treballava de polidor
i el seu oncle era afilador en una ferreteria de
Castellfollit de la roca
La mare..la senyora Àgata cuidava de la família
i sempre diu que la seva feina es molt dura
la seva mare era una pedra porosa de Begur
i al seu avi, se'l va menjar una gallina
la parella es va conèixer en una cala de la Costa Brava
ell sempre deia que s'havia enamorat d'ella perquè era molt polida
es van casar a Montserrat
i sempre que poden s'escapen de vacances al Pedraforca
El fill gran es diu Roc i esta estudiant FP.
vol esser indicador en una ruta del GR
La petita..es diu Rubí i els hi ha sortit una mica pija
diu que de gran vol esser pedra preciosa
i treballar a Cartier...
;-)
version en castellano
ResponEliminaMUNDO DE FANTASIA
Hay personas con una sensibilidad especial, mi madre era una de ellas de pequeñas sabía hacernos soñar, hacernos jugar con mil cosas y resultaba divertido y convincente!
Por muchos años estuve comiendo naranjas y poniendome la etiqueta que llevaban encima de la mano creiendo que eran * fuerzas cosmiscas * que me protegían de los resfriados
Mil veces habían oído mis hijos sus historias sobre cuando veraneaba en el castillo del Montgrí y los enanitos que vivían en el le daban de ver en vasos pequeños como dedales, o como habían tenido de junta hasta doce mantas para poder abrigarse ella
Ayer al ir a la playa de forma casi involuntaria me encontre buscando familias de piedrecitas, si .. ya se que suena estranño però de pequeña había tenido algunas una cajita de madera y con la base de arena
Tengo una prima pequeña y se la quería enseñar però también os lo enseño a vosotros ...
Os presento la familia Roca
El padre .. el señor Pedro trabaja de marmolista
su padre era pómez y trabajaba de pulidor
y su tío era afilador en una ferretería de
Castellfollit de la Roca
La madre .. la señora Ágata cuida de la familia
y siempre dice que su trabajo es muy duro
su madre era una piedra porosa de Begur
y a su abuelo, se lo comió una gallina
la pareja se conoció en una cala de la Costa Brava
él siempre decía que se había enamorado de ella porque era muy pulida
se casaron en Montserrat
y siempre que pueden se escapan de vacaciones al Pedraforca
El hijo mayor se llama Roque y esta estudiando FP.
quiere ser indicador en una ruta del GR
La pequeña .. se llama Rubí y les ha salido un poco pija
dice que de mayor quiere ser piedra preciosa
y trabajar en Cartier ...
Aquesta mena de records sempre fan somriure i alhora t'omplen d'enyorança.
ResponEliminaUna gran familia, aquesta Roca
Sargantana, una cosa que no bé a tomb. has llegit el meu correu sobre el Calendari d'advent. ja em diràs alguna cosa
ResponEliminaUna gran família, la teva, en primer lloc!
ResponEliminaLa família Roca també! :)
Quins records més bonics!
M'hauria agradat conèixer la teva mare!
Quina família, els Roca! ha, ha, ha...
ResponEliminaM'has fet pensar amb la meva mare, també amb una gran imaginació, que va omplir d'amor i fantasia els primers anys de les meves filles.
molt entranyable....la veritat. I que original el nom del fill
ResponEliminaquè bonic! i més bonic encara poder retransmetre aquestes històries a les generacions que ens segueixen
ResponEliminaQuina gran història la dels Roca! M'ha fet molta gràcia, molt treballada, com una obra d'orfebreria.
ResponEliminaÉs bonic, molt bonic.
ResponEliminaNo me extraña nada que con estos antecedentes mi amiga Sargantana nos haya salido como nos ha salido...
ResponEliminaNo me extraña nada...
Un abrazo inmenso, amiga
Azudenses prometen contar la historieta a una cosina petita.!! Besos
ResponEliminajajajajja
ResponEliminasabia que us agradaria
en el fons...
sois como niños
jajajaj
petons
Com a bona sargantana jugues a l'agilitat i al bonic veure les coses, m'agrada sargantana, tens l'ànima alegre i creativa, com no podia ser menys. T'ho dic amb ulls de llop i cor d'huma curiós! Petons amiga.
ResponElimina