...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

UN FLASH...

Avui al fer el dinar,
m'ha vingut l'imatge tendre de la meva mare repassant les llenties per treure'l-hi les pedretes,
passant-les dolçament i amb cura d'una mà a l'altre,
i de tant en tant bufant una mica...

13 comentaris:

  1. version en castellano

    UN FLASH...

    Hoy al preparar la comida, ha venido a mi, la imagen tierna de mi madre repasando las lentejas, pasandoselas de una mano a otra para sacarles las piedrecitas y soplando suavemente de vez en cuando...

    ResponElimina
  2. Jo aquesta mateixa imatge la tinc d´una tia meva triant "fesoles" abans de posar-les a coure a la llar de foc en una olla de ferro colat. Ben a poc a poc , hores i hores.Tenien un gust inigualable.

    Avui també faig llentíes...deu ser que tenim ganes de tardor.

    Bon dia guapa i bon profit!

    ResponElimina
  3. Jo tinc la imatge de la meva padrina triant les tavelles (mongeta tendra) i tallant-les abans de bullir-les.

    ResponElimina
  4. Sembla que algunes coses del passat, tan tendres, ens omplen d'enyor... Per què hem d'anar sempre amb tanta pressa?

    ResponElimina
  5. Ostres, es veritat, això es feia abans, oi? Ostres, com que ara sempre les menjo de pot, no se'n troben de pedres...

    ResponElimina
  6. Esperem que vinc a dinar!! m'encanten les llenties estofades.

    Bon dia Sargantana:)

    ResponElimina
  7. i ara ens hem de barallar amb el pot per obrir-les....serà la imatge tendre dels nostres fills envers nosaltres?

    ResponElimina
  8. Aviat no sabrem ni el que és aturar-nos un moment i gaudir de la preparació de un sopar per la família.
    Anirem a un fast-food a menjar porqueries sense parlar amb ningú,
    tornarem a casa i asseguts al sofà tancarem els ulls (la boca sols l'obrirem per posar-hi hamburgueses),
    endollarem la televisió,i potser un dia ens preguntarem on ha anat a parar la gent que vivia amb nosaltres.

    ResponElimina
  9. Oh, és veritat, quina imatge més dolça! Recordo que fins i tot, jo, alguna vegada l'ajudava.

    ResponElimina
  10. la meva mare tamb´r ho feia i jo abans també...ara les compro cuites :)

    ResponElimina
  11. A casa, com que erem una bona colla, també ajudàvem a triar-les.
    Coses que queden enregistrades a la memòria i apareixen com a flaixos quan menyes les esperes.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. PAIS SECRET
    amb un tres peus? o penjada del ganxo?
    ostres..aixo encara es mes maco, noia
    tens rao avui eremn com una necesitat
    petones plens de ferro

    Porquet
    es com el enrollar els canelons, oi?
    sempre hi ha una padrina, una mare o tieta radera d'aixo...

    Assumpta
    potser per aixo ens omplen d'enyor
    perque ja no les savem viure

    Xexu
    jajja..mes ens val o ens hi deixerem les dents
    ;-)

    Pere
    en tinc guardada una racio ben explendida per voste
    quan vulgui...

    Garbi
    dons seria ben pènós oi?
    jajajajja

    Pep
    espero que t'equivoquis
    jo crec que encara hi ha esperança
    no??...Nooooo???

    toro
    com elles ho eren o ho son...

    Glo.Bos
    a mi no em deixaven...no debia esser de fiar...jajajjajaj

    Joana
    habitualment la majoria ho fem, pero es d'aquelles coses que encara em fan caure a la tentacio de posar-mi de tant en tant i t'asseguro que val la pena

    fanal blau
    la memoria ja ho fa aixo, pero esta bé, no creus??

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!