...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
UN FLASH...
Avui al fer el dinar,
m'ha vingut l'imatge tendre de la meva mare repassant les llenties per treure'l-hi les pedretes,
passant-les dolçament i amb cura d'una mà a l'altre,
i de tant en tant bufant una mica...
Hoy al preparar la comida, ha venido a mi, la imagen tierna de mi madre repasando las lentejas, pasandoselas de una mano a otra para sacarles las piedrecitas y soplando suavemente de vez en cuando...
Jo aquesta mateixa imatge la tinc d´una tia meva triant "fesoles" abans de posar-les a coure a la llar de foc en una olla de ferro colat. Ben a poc a poc , hores i hores.Tenien un gust inigualable.
Avui també faig llentíes...deu ser que tenim ganes de tardor.
Aviat no sabrem ni el que és aturar-nos un moment i gaudir de la preparació de un sopar per la família. Anirem a un fast-food a menjar porqueries sense parlar amb ningú, tornarem a casa i asseguts al sofà tancarem els ulls (la boca sols l'obrirem per posar-hi hamburgueses), endollarem la televisió,i potser un dia ens preguntarem on ha anat a parar la gent que vivia amb nosaltres.
A casa, com que erem una bona colla, també ajudàvem a triar-les. Coses que queden enregistrades a la memòria i apareixen com a flaixos quan menyes les esperes. Una abraçada!
PAIS SECRET amb un tres peus? o penjada del ganxo? ostres..aixo encara es mes maco, noia tens rao avui eremn com una necesitat petones plens de ferro
Porquet es com el enrollar els canelons, oi? sempre hi ha una padrina, una mare o tieta radera d'aixo...
Assumpta potser per aixo ens omplen d'enyor perque ja no les savem viure
Xexu jajja..mes ens val o ens hi deixerem les dents ;-)
Pere en tinc guardada una racio ben explendida per voste quan vulgui...
Garbi dons seria ben pènós oi? jajajajja
Pep espero que t'equivoquis jo crec que encara hi ha esperança no??...Nooooo???
toro com elles ho eren o ho son...
Glo.Bos a mi no em deixaven...no debia esser de fiar...jajajjajaj
Joana habitualment la majoria ho fem, pero es d'aquelles coses que encara em fan caure a la tentacio de posar-mi de tant en tant i t'asseguro que val la pena
fanal blau la memoria ja ho fa aixo, pero esta bé, no creus??
version en castellano
ResponEliminaUN FLASH...
Hoy al preparar la comida, ha venido a mi, la imagen tierna de mi madre repasando las lentejas, pasandoselas de una mano a otra para sacarles las piedrecitas y soplando suavemente de vez en cuando...
Jo aquesta mateixa imatge la tinc d´una tia meva triant "fesoles" abans de posar-les a coure a la llar de foc en una olla de ferro colat. Ben a poc a poc , hores i hores.Tenien un gust inigualable.
ResponEliminaAvui també faig llentíes...deu ser que tenim ganes de tardor.
Bon dia guapa i bon profit!
Jo tinc la imatge de la meva padrina triant les tavelles (mongeta tendra) i tallant-les abans de bullir-les.
ResponEliminaSembla que algunes coses del passat, tan tendres, ens omplen d'enyor... Per què hem d'anar sempre amb tanta pressa?
ResponEliminaOstres, es veritat, això es feia abans, oi? Ostres, com que ara sempre les menjo de pot, no se'n troben de pedres...
ResponEliminaEsperem que vinc a dinar!! m'encanten les llenties estofades.
ResponEliminaBon dia Sargantana:)
i ara ens hem de barallar amb el pot per obrir-les....serà la imatge tendre dels nostres fills envers nosaltres?
ResponEliminaAviat no sabrem ni el que és aturar-nos un moment i gaudir de la preparació de un sopar per la família.
ResponEliminaAnirem a un fast-food a menjar porqueries sense parlar amb ningú,
tornarem a casa i asseguts al sofà tancarem els ulls (la boca sols l'obrirem per posar-hi hamburgueses),
endollarem la televisió,i potser un dia ens preguntarem on ha anat a parar la gent que vivia amb nosaltres.
:)
ResponEliminaTendre, tendre, tendre...
Petons.
Oh, és veritat, quina imatge més dolça! Recordo que fins i tot, jo, alguna vegada l'ajudava.
ResponEliminala meva mare tamb´r ho feia i jo abans també...ara les compro cuites :)
ResponEliminaA casa, com que erem una bona colla, també ajudàvem a triar-les.
ResponEliminaCoses que queden enregistrades a la memòria i apareixen com a flaixos quan menyes les esperes.
Una abraçada!
PAIS SECRET
ResponEliminaamb un tres peus? o penjada del ganxo?
ostres..aixo encara es mes maco, noia
tens rao avui eremn com una necesitat
petones plens de ferro
Porquet
es com el enrollar els canelons, oi?
sempre hi ha una padrina, una mare o tieta radera d'aixo...
Assumpta
potser per aixo ens omplen d'enyor
perque ja no les savem viure
Xexu
jajja..mes ens val o ens hi deixerem les dents
;-)
Pere
en tinc guardada una racio ben explendida per voste
quan vulgui...
Garbi
dons seria ben pènós oi?
jajajajja
Pep
espero que t'equivoquis
jo crec que encara hi ha esperança
no??...Nooooo???
toro
com elles ho eren o ho son...
Glo.Bos
a mi no em deixaven...no debia esser de fiar...jajajjajaj
Joana
habitualment la majoria ho fem, pero es d'aquelles coses que encara em fan caure a la tentacio de posar-mi de tant en tant i t'asseguro que val la pena
fanal blau
la memoria ja ho fa aixo, pero esta bé, no creus??