...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

A LLANÇA...

4 comentaris:

  1. Quan volto per l'alta muntanya i contemplo aquelles moles de pedra que s'eleven per sobre dels 3.000 metres capto l'essència més pura de la roca, bella, salvatge, vertical i primogènita.

    ResponElimina
  2. Palau i Fabre sempre contundent. M'encanta!

    ResponElimina
  3. Aquest estiu hi vaig estar. És un homenatge magnífic el que LLançà a fet a Palau i Fabre.

    ResponElimina
  4. Quines paraules, sobre la pedra, eternes com ella!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!