...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

BESO...


De los medios de comunicación
en este mundo tan codificado
con internet y otras navegaciones
yo sigo prefiriendo
el viejo beso artesanal
que desde siempre comunica tanto

Mario Benedetti

8 comentaris:

  1. Bueno, los besos y los abrazos deben ser "como Dios manda"...

    Pero, "a falta de pan" te envio un gran abrazo virtual...

    ResponElimina
  2. molt bonic! que passis un bon cap de setmana :-)

    ResponElimina
  3. Jo li diria a Benedetti que fem el que podem... si no pot ser artesanal, serà virtual. ;)

    Per sobre de tot que visqui el bon rotllo i la comunicació!

    Un de virtual, bonica!

    ResponElimina
  4. tens rao Carme..

    sempre dic que aquest mont virtual. si ens priva del plaer de sentir un bes o una abraçada *en directe*
    tambe es cert que posa al nostre abast a pèrsones que potser mai entrerien a les nostres vides

    el fer que les lletres transmetin o no la proximitat i els sentiments...ja es cosa nostre i prou..oi??

    tingueu bon cap de setmana

    ResponElimina
  5. Comento perquè dius que me'l dediques, però això que diu em sembla força una obvietat que signada amb aquest nom queda com la gran frase...

    ResponElimina
  6. Jo com no m'he descarregat encara el Whatsapp us envio a tots un petó artesanal, sincer i virtualment afectuós.

    Bon dia Sargantana:)

    ResponElimina
  7. A veure, jo crec que hi ha lloc per a tot! Els petons, com sempre... la tecnologia a l'última!

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!