...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 7 d’octubre de 2011

EM FAIG GRAN...

Ara que començava a assimilar lo del bluetooth...
em parlen de whatsapp..

uffffff.....

22 comentaris:

  1. version en castellano

    ME ESTOY HACIENDO MAYOR....

    Ahora que empezaba a pillar lo del bluetooth,
    ...me hablan de whatsapp..

    ufffff...

    ResponSuprimeix
  2. Nenaaaa vaaaa que fas tard! ;p Si això d'aquí a un temps ja estarà desfasat!

    ResponSuprimeix
  3. jo no vull tenir whatsapp ni twitter... això que sempre ho vull tot. Potser també em faig gran ;)

    ResponSuprimeix
  4. porquet no axuxis...ehhhh !!!

    ja te val...

    ResponSuprimeix
  5. Va padrina, no s'estressi tant.

    Jo també em faig gran, però no tant, i no en vull sentir a parlar. Ho trobo una murga. Hi ha estones que agraeixo que em deixin tranquil, i amb totes aquestes merdes no hi ha manera. No me'l penso posar.

    ResponSuprimeix
  6. si vols atrapar la tecnologia estas perduda joveneta......atrapem just el que necessitem, però adverteixo...els whatsapp va bé, molt be....

    ResponSuprimeix
  7. Algú podria explicar què nassos és això del whatsapp?

    Jo el Bluetooth el vaig aprendre no fa massa!! hehehe

    ResponSuprimeix
  8. Sargantaneta meva
    jajaja, crec que es una batalla que de moment tinc perduda, el meu fill, m'ho explica, paro l'orella, faig que si amb el cap...i no entenc ni un borrall....
    En tinc prou amb els blocs, el face, el twitter, i el telefon per rebre trucades, fer-ne de tant en tant i enviar missatges, la resta...xines per mi..

    petonets...ja veus...virtuals, on em arribat!!!!!

    ResponSuprimeix
  9. ostres xexu...
    lo de padrina m'ha fet mal
    jajajaj...!!

    (mai m'ho habien dit encara...glups!)

    ResponSuprimeix
  10. I tants aparells, arriba un moment que no saben escriure correctament perquè no fan més que menjar-se les lletres... Tants aparells electronics, i es perd el més bonic, parlar cara a cara, amb gestos, mirades, i somriures!
    :)

    ResponSuprimeix
  11. Això del whatsapp ha de ser aquella merda (perdoneu l'expressió) que fa que quan ets assegut sopant amb un grup de persones, la meitat en lloc de conversar o gaudir del menjar estan mirant de reüll els missatges que els arriben als seus telèfons mòbils col.locats sobre de la taula, al costat dels coberts.
    Això a mi em posa d'una mala ll .. increïble i no és perquè m'estigui fent gran.

    Bona tarda Sargantana:)

    ResponSuprimeix
  12. ¿Einssss? ¿Ezo qué é lo que é? :)


    besos

    ResponSuprimeix
  13. whatsquèeeeee? doncs jo sóc prehistòric!

    ResponSuprimeix
  14. Whats què?

    jejeje...

    pots sentir-te acompanyada! així anem!

    diumenge vinent les feres grans de casa, després d'un bon àpat, diuen que em posaran al corrent de tot! :)

    una abraçada, sargantana!

    ResponSuprimeix
  15. Que sí, que jo ja t'ho havia dit en un post anterior, però no ho devies llegir!

    ResponSuprimeix
  16. xexu

    no se on..i mira que ho he buscat...
    es cert que un cop em vas dir *carrossa*

    mira xexu, crec que tindriem que reconduir la *nostra relacio* o aixo pot acabar malament
    m'has trobat un punt molt sensible..
    jajajajajajajjaj

    encara aixis, et dedico el meu post del diumentge

    bona nit i tapat, maco
    petonets

    ResponSuprimeix
  17. Amiga, a mi tambien me encanta la musica blues...

    Me encanta...

    Je,je,je...

    Porque de lo otro, de esas palabras tan barbaras que citas, poco puedo decir...

    Je,je,je...

    Otro abrazo de esos irreales, de los que no le gustaban a Benedetti...

    ResponSuprimeix
  18. A veure, aquí tanta colla dient la seva i encara no tinc ni idea de que coi és el whatsapp!

    És que no ho sap ningú?

    ResponSuprimeix
  19. T'ho vaig dir al post 'Recordeu...?, al final de tot. És una broma, no em pensava que tocava un punt sensible, si no no les faria aquestes bromes. Et demano disculpes i ja no ho faré més, de veritat.

    ResponSuprimeix
  20. xexu, estimat
    ..no pateixis home...
    es tot broma

    amb el que costa de creixer...jajaj
    em sento molt orgullosa de l'edat que tinc i com la porto...encara que tot es millorable, clar

    no et disculpis si us plau
    nomes faltaria !

    molts petons


    Carme..estoy en ello
    quan el meu fill aconsegueixi que ho entengui...t'ho explico
    fa??

    petons

    ResponSuprimeix

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!