Cada matí, abans de sortir de casa teva,
renta't els ulls amb aigua destil·lada
i frega't les arrugues amb paper de vidre.
Com el peix que remunta tossudament el riu,
afua el gest, que l'aigua no et deturi,
i aprèn-te bé el contorn de cada pedra.
Cada matí, abans de sortir de casa teva,
glopeja vent per la finestra oberta,
mastega arrels d'herbes amargues,
perfuma't les aixelles amb llimones
i esmola't dents i ungles
que, quan mudi la lluna
-i mudarà, company, d'això no en dubtis-,
no t'hagis d'aplicar pegats ni untures
per suportat l'impuls de les noves marees
Miquel Marti i Pol
Faig servir paraules del mestre per esser aqui,
les meves estan encallades en algun arbre
des de l'ultima tramuntanada...
Tingueu un bon dia
version en castellano
ResponEliminaCADA MAÑANA
Cada mañana, antes de salir de tu casa,
lávate los ojos con agua destilada
y frótate las arrugas con papel de lija.
Como el pez que remonta tozudamente el río,
apura el gesto, que el agua no te detenga,
y aprendete bien el contorno de cada piedra.
Cada mañana, antes de salir de tu casa,
enjuaga viento por la ventana abierta,
mastica raíces de hierbas amargas,
perfuma las axilas con limones
y afilate dientes y uñas
que, cuando mude la luna
-y mudará, compañero, de eso no dudes-,
no tengas que aplicar parches ni aceites
por soportado el impulso de las nuevas mareas
Miquel Marti Pol
Utilizo las palabras del maestro para estar aqui.
las mias entan enredads en un arbol desde la ultima vez que soplo la tramuntana
Que tengais un feliz dia
Abans de sortir de casa ...
ResponEliminabusco cada matí
la petita sargantana.
Fa dies que no la veig
segur que dorm amagada
a la caixa de persiana.
No li fa mandra l'estiu
però és sargantana d'aigua
i enyora la seva platja.
Bon dia Sargantana.
Un poema preciós.
ResponEliminaI el del Pere també!
Preciós poema escollit sargantaneta guapa.
ResponEliminaHi ha moments de tot!!
Temps a temps...
Petons i bon diumenge preciosa
Sargantaneta
ResponEliminael que pasa.....no es que tinguis las paraulas encalladas....panxa la sol tot el dia com a bona sargantana....
mils de petonets, per tu
Que tengas tambien un feliz dia, querida amiga...
ResponElimina¡Ufffff! No coneixia aquest poema.... És genial.
ResponEliminaPorto tres dies acaronat per la tramontana...
petons.
Un preciós poema per compartir, sargantaneta!
ResponEliminaApa, quin poema més maco que t'ha de dedicat en Pere, eh?
Quins somriures m'heu regalat!
Ja pots desencallar les mans, que les teves moixaines i abraçades no tenen preu!
ResponEliminaUn petonàs fort, fort!
El poema es de lo más hermoso que he leído últimamente, tanto, que me hizo bajar del árbol donde andaba colgada.
ResponEliminaUn beso enorme y muchos cariños, muchos....
Mica en mica i amb la vivesa que et caracteritza segur que aconseguiràs desllorigar-te de les branques que et tenen enredada. I la propera tramuntanada ja no et sorprendrà tant com la primera i fins i tot, aquestes mans teves, potser la podran aturar!
ResponElimina