...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 29 de juny de 2011

EL SENYOR PERE...

La calle Arquimedes en sombra. Ocultan los altos caserones
el sol que muere; hay ecos de luz en los balcones.
¿No ves, en el encanto del mirador florido,
el óvalo rosado de un rostro conocido?
La imagen, tras el vidrio de equívoco reflejo,
surge o se apaga como daguerrotipo viejo.
Suena en la calle Arquimedes sólo el ruido de tu paso;
se extinguen lentamente los ecos del ocaso.
¡Oh angustia! Pesa y duele el corazón... ¿Es ella?
No puede ser... Camina... En el azul, la estrella.


Si l'Antonio Machado l'hagues conegut, segur que l'hagues escrit aixis,
cap com el carrer Arquimedes  i el senyor Pere !!

6 comentaris:

  1. El senyor Pere... no sé si és el lloc més adequat, però oi, que em deixes l'espai, sargantaneta? Per a regalar-li un petit poema?

    Una abraçada a tots dos!

    El senyor Pere
    té per casa el seu carrer.
    Un carrer amb un teatre
    de teló gruixut i vermell.
    Al seu carrer hi ha converses
    amb Machado o Estellés,
    Abrils quasi imperceptibles,
    prunes madures de l'hort,
    capvespres amb olor d'userda,
    i alguns punts molt suspensius.
    I espectadores entusiastes
    sempre cridant i aplaudint.

    Poc després d'haver cregut
    que ja era en Pere Pan,
    ens parla tant bé d'amor
    que per sempre l'hem d'estimar.

    ResponElimina
  2. Senyora Sargantana, Àngels, les teves paraules em sorprenen i emocionen.
    Si l'Antonio Machado hagués conegut el meu carrer no sé si hauria escrit aquest poema, però jo que vaig ensumar els seus passos vint anys després a la casa de Raset, si que m'atreviria a dir-te que podries ser l'estrella que m'enlluerna avui al final de la tarda , l'oval rosat, rostre misteriós que s'amaga en aquest mirador ple de flors, en un balcó del carrer Arquimedes ...

    I del comentari de la Carme que puc dir? Ella també és una estrella que passeja pel meu carrer moltes nits i sap més de mi que jo mateix ... per això és psicòloga:)

    Amb el meu agraïment
    dos petons
    per les emocions
    i dos abraçades
    per ser tan amables.

    ResponElimina
  3. Tot i que aquest espai em sembla molt íntim, no puc evitar dir la meva, que el Sr. Pere es fa estimar molt i ja que no li he desitjat els molts d'anys pel seu sant -qui sap si es diu Pere, en realitat?- vull aprofitar ara per fer-ho...
    Abraçades als 3!

    ResponElimina
  4. No has escrito, has pintado con palabras.



    besos

    ResponElimina
  5. Uns petonets, per la meva sargantana preferida, de fet l'unica, jajaja

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!