...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 7 de juny de 2011

PAPER...

Sempre m'agradat el paper
Recordo quan de petita feia pals i ganxos en unes llibretes de la mare que tenien les inicials C.T.N.E. escrites en negre ,
despres a l'escola els quaderns d'en rubio eren els eterns companys,
els patufets.. *azucenas* o les *hazañas belicas*varen esser amb mi tot l'estiu quan em vaig trencar el braç
al anar creixent el *diari* es va convertir en el millor confident
voleu creure que recordo com era el estampat del paper que embolicava els meus primers sostens?
i tambe era de paper la meva primera nomina
despres les cartes d'amor..el certificat de casament, i el llibre de família, les esqueles i les noticies fresques
i tornar a començar..
els cromos dels nens, els embolcalls de les castanyes a la tardor, les nadales i les fotos
els butlletins de les notes, els programes del cinema i les factures del cotxe nou i els fanals de anar a esperar els reis, les explicacions dels medicaments
Paper amb cognoms... de estraça, de plata, pinotxo, de barba, de seda, d'arròs,kraft,de cotó, de diari, mache, de tela. d'avió, de vidre...
No sé imaginar un moment de la meva historia que no tingui paper aprop
i sempre l'he vist com algo especial i imprescindible
Ara ell, com nosaltres també evoluciona
S'ha tornat tan ecològic i cuidados amb el medi ambient con nosaltres i fins i tot potser mes


Heu sentit parlar del paper de pedra? del paper de llavors?

D'aquest ultim, se que ja us en ha parlat en Garbi24, pero sobre tot, no li feu cas si us plau
S'ha oblidat l'important proces de posar el paper el paper en remull uns dies perque germinin les llavors.
Ara no li quedarà cap mes remei que fer la dança de la pluja al mes genui estil xeroki, cada dia al alba i al capvespre, si vol recullir camamilla al seu jardi.(i aixo penso que els seus veins ja no ho podran soportar)
Pero tranquil, Joan..el blanc et quedarà molt be !!

Aqui us deixo una imatge de la meva experiencia personal amb el paper de llavors, la primera imatge es als pocs dies quan ja ha germinat i s'endevinen les fulles i tot
a l'altre imatge la camamilla en la actualitat
Ja nomes em falta que fasi flor...

No es magic el paper??

12 comentaris:

  1. Hahaha, pobre Garbi, ja el veig amb unes plomes i amb "taparrabos"!

    Jo sempre recordaré la visita que vaig fer a l'escola a una fàbrica de paper a l'antiga. No recordo on era exactament, però em va impressionar aquelles premses antigues per a la fabricació del paper de pergamí.

    ResponElimina
  2. Aquest més que cap altre! Màgic, màgic!

    ResponElimina
  3. La vida es de papel y cada día escribimos nuestra historia, o la representamos siguiendo el guión, nuestro papel en una extensa obra que no comprendemos.


    petons

    ResponElimina
  4. no pateixis sargantana que ho he fet bé.......jo abans de fer les coses m'informo...;). El que escrigui ja és altre història...que si no hi posem un xic de salsa malament.
    Ja et faré saber el qué

    ResponElimina
  5. I tant que és màgic el paper!! :-)

    Recordo una vegada, de petita, potser tindria set o vuit anys, que vaig somiar que em regalaven molts fulls de paper, però molts són molts: paquets de papers... i jo estava molt feliç, perquè m'agradava molt escriure i dibuixar i ja imaginava com podria anar omplint tantes pàgines de lletres i colors quan, de cop, dins el somni, em vaig adonar que estava somiant (això és cert, de veritat, t'ho prometo) i vaig pensar "potser si ho agafo molt fort, molt fort, quan em desperti ho tindré"... i recordo que, quan em vaig despertar, vaig aixecar el coixí, a veure si hi havia ni que fos uns quants d'aquells fulls... evidentment, no n'hi havia cap, clar... Santa innocència :-)

    Però ara, de gran, gairebé es pot dir que "col·lecciono" (sense que sigui una col·lecció veritable) llibretes i caixes de colors, retoladors...

    En fi, que ara marxo de tema :-)

    No tenia ni idea d'això del paper fet de pedra... ho trobo una magnífica idea!! I res, que quan floreixi la camamilla ja en faràs un post, que la puguem veure! :-))

    ResponElimina
  6. He conegut de la seva existència pel Garbí i m'ha encantat la iniciativa. Genial! :)

    ResponElimina
  7. ara ho he entés molt millor!! quina passada!!! molt xulo!!

    ResponElimina
  8. A mi també m'agrada molt el paper. Els llibres no cal dir-ho, no vull dir quan llibres hi ha a la biblioteca de casa. M'agrada escriure sobre paper, de llibretes en tinc calaixos plens. Catàlegs d'exposicions, diaris, de tant en tant he de reciclar una mica, que sempre em costa...

    Des del far amb bona lluna.
    onatge

    ResponElimina
  9. Si més no aquí sembla màgic.
    De veritat.

    Petons.

    ResponElimina
  10. Doncs estimada Sargantaneta no cal dir que el paper té les sevas funcions molt importants, sempre m'agradat els llibres i treballo a diari amb ells.. però ja veis que altres fuuncions son d'allò de lo mes prácticas.

    Molts petonets guapíssima

    ResponElimina
  11. El papel es fundamental en nuestro entorno, en todo cuanto nos rodea.

    Un beso.

    ResponElimina
  12. Ay, Sargantana, espero que estes bien...

    Un abrazo muy grande

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!