...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 3 de novembre del 2013

BOSC...


     
 de vegades, els arbres no ens deixen veure el bosc.

13 comentaris:

  1. Sobretot si estàs amagada darrere d'un!

    ResponElimina
  2. Però jo sí que el veig aquest bosc, ben preciós!

    ResponElimina
  3. Un arbre sol mai farà un bosc! M'agrada passejar entre els arbres i recargar-me d'energia....

    ResponElimina
  4. Un bosc així, de pi bord, net i ben aclarit, és l'anunci un futur esplèndid.

    Bona tarda Sargantana.

    ResponElimina
  5. Això diuen, sovint ens capfiquem per coses que no valen la pena i oblidem les importants...Un bosc preciós aquest.
    Petonets.

    ResponElimina
  6. I tu ens ho portes tot, els arbres i un preciós bosc ... sense arbres tampoc hi hauria bosc.

    Nanit, ninona.

    ResponElimina
  7. A vegades, potser amb un pas enrere n'hi hauria prou... però ens passa ben sovint, això...

    ResponElimina
  8. Potser sí que a vegades els arbres no deixen veure el bosc. La imatge genial,fins i tot en sento l'olor. M'entren ganes de seure'm a terra i mirar , i olorar, i escoltar...

    ResponElimina
  9. Preciosa la foto! Ja m'agradaria ser-hi! És ben cert el que hi dius. A pics una cosa de no res no ens deixa veure altres fets que importen més.

    ResponElimina
  10. Una maravella de foto per disfrutar d'abres i bosc.

    ResponElimina
  11. Preciosa... preciosa, preciosa!!

    Ara m'has fet pensar en com n'és de bonic el món dels blogs on cadascú hi deixa trossets de sí mateix, del que millor sap fer (i si no sap fer massa res bé, doncs fa una barreja de tot, com jo... hahahaha) però el tinc mig abandonat... M'he d'animar i tornar-hi... Mira... tot això m'ha dit aquest arbre...

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!