...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

divendres, 1 de novembre de 2013

SARGANTANA CONTEMPLATIVA

Darrerament les paraules se'm revelen, crec que estic en una etapa mes contemplativa, i penso que potser em serà mes fàcil comunicar-me i compartir a partir de les imatges, aviam que us sembla

Tambe vull disculpar-me pels pocs comentaris que faig quan us visito, segurament fruit del mateix que us explicava, sapigueu que sovint us llegeixo, però en silenci. No m'ho tingueu en compta si us plau

No podria allunyar-me de vosaltres ni d'aquest món de cap manera
Sou genials !!






8 comentaris:

  1. És aquesta, exactament, la sensació que tinc jo mateixa de fa uns dies. També diré que estic contemplativa, és un consol.
    La diferència és que tu fas unes fotos precioses, que parlen per si soles.

    Tu segueix gaudint fent-les que nosaltres també ho farem.

    un petó

    ResponElimina
  2. tenir una sargantana per casa voltant tot l'any és un plaer...encara que no bellugui la cua i sigui silenciosa.....Almenys ens mostres l'arbre de la pau.

    ResponElimina
  3. Les paraules van i venen, i la necessitat de comunicació també canvia de forma. Quan et torni la xerrera, aquí serem per llegir-te, i mentrestant, doncs hi serem per mirar-te!

    ResponElimina
  4. Unes fotos molt boniques...Aquesta olivera molt centenària tan carregada de fruits, et donarà un oli que et permetrà amanir les paraules a mida que vagin sortint, per convertir-les en un plat exquisit per totes les persones que amb molt de goig visitem el cau d'aquest sargantana, que sembla que ara està una mica contemplativa; esperem , però, que no hiverni...
    Petonets.

    ResponElimina
  5. Les paraules arribaran, sempre ho fan. Mentre les esperem, és un plaer gaudir de imatges com la d’aquesta olivera ( jo també soc de les que visita i moltes vegades no diu res..)

    ResponElimina
  6. petons a tots,
    gracies per esser-hi !!

    ResponElimina
  7. De vegades no cal dir res, com ara amb aquestes imatges.
    Sabem que hi ets.

    Aferradetes! :)

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!