Unes vegades em sento
com pobre turó
i altres com muntanya
de cims repetits.
Unes vegades em sento
com un penya-segat
i en altres com un cel
blau però llunyà.
De vegades un és
font entre roques
i altres vegades un arbre
amb les últimes fulles.
Però avui em sento amb prou feines
com llacuna insomne
amb un embarcador
ja sense embarcacions
una llacuna verda
immòbil i pacient
conforme amb les seves algues
seus molses i els seus peixos,
serè en la meva confiança
confiant que una tarda
t'acostis i et miris,
et miris al mirar-me.
Mario Benedetti
Molts cops mirem sense veure.
ResponEliminaSi mirar-te i mirar-me pot ser gairebé el mateix... aleshores és que tot va bé... sovint no sabem mirar així.
ResponEliminaCom m´ha agradat precisament avui aquest poema, quan a fora hi ha mar revolta i a dins hi tinc un llac d´aigües somes.
ResponEliminaGràcies i un petó.
I en les mirades ens reconeixem i comprenem el que no es veu.
ResponEliminaUn poema preciós del gran Benedetti, gràcies!
Aferradetes ben enganxades...
S'ha d'estar ben serè per mirar-se, per mirar-se bé.
ResponEliminaMira't quan em mires ... ja saps el que penso de tot això, al final no és més que un joc de miralls.
ResponEliminaAvui estàs molt romàntica Sargantana :)
Ai, les mirades! Més eloqüents i sinceres que les paraules.
ResponEliminaBenedetti en català.
ResponEliminaNo l'havia llegit mai en català.
M'agrada.
Petons.
que macos sou i que be ho expliqueu
ResponEliminai teniu rao Pere
(es que avui...es el meu aniversari de casament
i a la meva parella li agrada molt Benedetti jijijijjj )