...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimecres, 13 de febrer de 2013

MIRAR-TE TOT MIRANT-ME...


Unes vegades em sento
com pobre turó
i altres com muntanya
de cims repetits.

Unes vegades em sento
com un penya-segat
i en altres com un cel
blau però llunyà.

De vegades un és
font entre roques
i altres vegades un arbre
amb les últimes fulles.
Però avui em sento amb prou feines
com llacuna insomne
amb un embarcador
ja sense embarcacions
una llacuna verda
immòbil i pacient
conforme amb les seves algues
seus molses i els seus peixos,
serè en la meva confiança
confiant que una tarda
t'acostis i et miris,
et miris al mirar-me.


Mario Benedetti


9 comentaris:

  1. Si mirar-te i mirar-me pot ser gairebé el mateix... aleshores és que tot va bé... sovint no sabem mirar així.

    ResponElimina
  2. Com m´ha agradat precisament avui aquest poema, quan a fora hi ha mar revolta i a dins hi tinc un llac d´aigües somes.

    Gràcies i un petó.

    ResponElimina
  3. I en les mirades ens reconeixem i comprenem el que no es veu.

    Un poema preciós del gran Benedetti, gràcies!

    Aferradetes ben enganxades...

    ResponElimina
  4. S'ha d'estar ben serè per mirar-se, per mirar-se bé.

    ResponElimina
  5. Mira't quan em mires ... ja saps el que penso de tot això, al final no és més que un joc de miralls.

    Avui estàs molt romàntica Sargantana :)

    ResponElimina
  6. Ai, les mirades! Més eloqüents i sinceres que les paraules.

    ResponElimina
  7. Benedetti en català.
    No l'havia llegit mai en català.
    M'agrada.


    Petons.

    ResponElimina
  8. que macos sou i que be ho expliqueu

    i teniu rao Pere
    (es que avui...es el meu aniversari de casament
    i a la meva parella li agrada molt Benedetti jijijijjj )

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!