...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 1 de novembre de 2012

TESTAMENT...




Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.


Rosa Leveroni


11 comentaris:

  1. Un testament preciós.... la llàstima és que potser no l'entendrien gaire!

    ResponElimina
  2. La Leveroni, amb la seva veu dolça, sense patetisme ni recances ens deixa un "Testament" bellíssim.
    Gràcies, Sargantaneta, per compartir-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no la conec massa en realitat, peró el poc que li he llegit..em fascina

      bona nit, Gloria

      Elimina
  3. Sàvies paraules, sargantana.
    I més en un dia com avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Pep, avui el dia ens porta a reflexions i records especials

      una abraçada

      Elimina
  4. Un testament salvatge, en el millor sentit de la paraula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. de fet,tots els testaments tenen algu de salvatge..no et sembla Dani..él?

      T'han dit mai que tens una mirada captivadora?
      jijijijij

      bona nit, nano

      Elimina
  5. Aquesta tarda he estat una bona estona en el lloc on Rosa Leveroni es va inspirar per aquest poema.He caminat per aquell paradís fins arribar al cementiri on reposa, aprofitant que avui era obert.He carregat piles per dies.
    Vwnir aquí i llegir el poema ha sigut la cirereta del pastís.
    Gràcies!

    ResponElimina
  6. aixo es la magia de compartir espais i sensacions

    petons, nina

    ResponElimina
  7. Un dia amb silencis. L'enyor i les absències el fan veritablement trist.

    Bessets.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!