...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

AVUI...DOS LLEGENDES

Avui es Sant Narcis, patró de Girona
M'han vingut al cap dues llegendes i dubtava quina explicar-vos i després he pensat que per que no totes dues?...i aqui les teniu junt amb unes xocolatines perque feu el pìca - pica
Bon dia, bona setmana i bones festes als gironins


La llegenda de Narcís, un bell jove que cada dia anava a contemplar la seva pròpia bellesa en un llac.
Estava tan fascinat amb si mateix que un dia va caure dins el llac i es va morir ofegat. En el lloc on va caure va néixer una flor, a la qual van cridar narcís.

Però no és així com Oscar Wilde acaba la història.
Ell deia que, quan Narcís va morir, van arribar les Oréades-deesses del bosc-i van veure el llac transformat, d'un llac d'aigua dolça que era, en un càntir de llàgrimes salades.
- Per què plores? -Li van preguntar les Oréades.
-Ploro per Narcís-va reposar el llac
- Ah, no ens sorprèn que ploris per Narcís! -Van prosseguir elles-.
Al cap ia la fi, tot i que nosaltres sempre corríem darrere seu pel bosc, tu eres l'únic que tenia l'oportunitat de contemplar de prop la seva bellesa.
- Però narcís era bell? -Va preguntar el llac.
- Qui si no la teva podria saber-ho? -Van respondre, sorpreses, les Oréades-. En definitiva, era en les teves marges on ell s'inclinava per contemplar cada dia.
El llac va romandre en silenci uns instants. Finalment va dir:
-Jo ploro per Narcís, però mai em vaig adonar que Narcís Fora bell.
-Ploro per Narcís perquè cada vegada que ell s'inclinava sobre la meva riba jo podia veure, al fons dels seus ulls, reflectida meva bellesa.


IMATGE DE LA XARXA



L’any 1285 els homes del rei de França arribaven a la ciutat per atacar-la. Els gironins tancaren les portes de les muralles i es van defensar dels francesos des de les muralles de la ciutat.
Les tropes franceses no van poder conquerir Girona de cap de les maneres i, enfurismats com estaven, van ocupar els barris que quedaven fora de la muralla. L’església de Sant Feliu, que en aquells moments quedava fora de la muralla, va ser ocupada com a caserna militar. Aprofitant que el sepulcre de Sant Narcís estava dins d’aquesta església i per tal de desanimar i baixar la moral dels gironins, obriren el sepulcre de Sant Narcís i escamparen les restes del Sant pels carrers. Un fuster de la ciutat que ho veure va recollir les restes del Sant i les va posar en una caixa que li va fer de sepulcre.
Aquell mateix dia el fuster va veure que del sepulcre de Sant Narcís en començaven a sortir unes mosques de la mida d’una gla. Tenien el cos d’un color verd blavós i el cap amb forma de fibló. El gran núvol de mosques va caure directament enmig del campament dels soldats francesos que es varen veure atacats per un exèrcit de mosques enfurismades que els pessigaven i punxaven amb el seu cap de fibló. Els cavalls renillaven i els soldats ploraven i cridaven de por. Els francesos varen haver de fer-se enrere i tornaren cap a França. Havien perdut el setge de la ciutat de Girona.
Sant Narcís havia enviat el seu exercit a defensar la ciutat i havia guanyat. Milers de soldats francesos varen perdre la vida de tornada cap a França però no es varen rendir mai i de tant en tant tornaven per assetjar la ciutat.
Els gironins cada vegada que es sentien atacats portaven el sepulcre de Sant Narcís a les muralles per defensar la ciutat amb els seu exercit de mosques.
És per aquesta raó que les mosques a Girona són estimades, doncs durant molt de temps les mosques varen ajudar als gironins a defensar la seva ciutat.

10 comentaris:

  1. La segona llegenda ja l'havia sentida, crec que és força popular. La primera també, però no coneixia l'afegitó d'Oscar Wilde! L'he trobat genial! I és que en el fons (dels ulls o no) tots som un xic narcisistes!

    ResponElimina
  2. Jo no en coneixia cap, be la primera l'havia sentit a mitges, però no ho relacionava amb el patró de Girona. I la segona, mira això de que surtin mosques d'un sepulcre eiiigg! em fa venir esgarrifances :$.
    Ale, a disfrutar de les festes.

    ResponElimina
  3. Ostres! El final d'Oscar Wilde, és genial, genial, del tot! M'ha encantat... era un crack dels cracks!

    I l'altra no la coneixia... Ara que venen les seves festes, no podríem demanar a SAnt Narcís un altre exercit de mosques?

    ResponElimina
  4. Mira quines coses, mentre et llegia estava berenant (esmorzant) de galletes de xocolata i he dit...vaja, vaja, les meves no tenen mosques!! ;)

    La primera l´he recordada, les altres dues no. Idò, ja em puc anar a dormir, jejje

    Bessets, preciosa!!

    ResponElimina
  5. Oh, per fi aprenc per què les mosques són importants per la ciutat de Girona! Ja sabia que els tenien estimació i que són com un símbol, però no sabia per què. Ja he après una cosa nova avui, ves per on.

    ResponElimina
  6. Jo el que puc donar fé es que les mosques d'aquesta pastisseria són d'allò més bo. encara que no em defenssin de gaires res.....Bona setmana trencada.

    ResponElimina
  7. Hola Sargantana ,et puc dir com el Joan les mosques d'aquesta pastisseria son una delicia.
    Las llegendas alguna havia sentit.

    Bona setmana de firas.

    ResponElimina
  8. Les llegendes ja les havia sentit explicar, tret d'aquest final del Oscar Wilde, però està molt bé que ens les vagis recordant. S'han de conservar.
    Les mosques boníssimes, especialment les negres!

    ResponElimina
  9. Una historia tremendamente curiosa, amiga, que nunca habia escuchado...

    Un abrazo y felices dias

    ResponElimina
  10. soc una cuentista..ja ho se..
    pero mira, m'agraden aquestes coses
    gracies per compartir-les

    petons a tort i dret

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!