...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.
divendres, 2 de novembre del 2012
ARRAN DE TERRA...
Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
faig la reserva del forat.
Quan m’hi poseu feu el fotut favor
arran de terra i prou,
que aquesta plana és el dibuix dels déus
i no seré pas jo
qui trenqui el seu encert.
Ja us ho fareu si arribeu tard,
que no em moureu del meu forat.
Arran de terra per a sentir els renecs
que diu la gent d’aquí,
que diu la gent com jo
i sentir els peus dels infants que jugant
potser m’explicaran
camins que no he trobat.
Que quedi clar i ho deixo escrit
que un bon forat serà per a mi.
Arran de terra perquè si em faig pols
la pluja em dugui al riu
i amb ell anar al meu mar,
del mar a un núvol i que dolçament
sigui el llevant calent
qui em torni al meu racó.
Ja us fotreu si arribeu tard,
que no em treure del meu forat.
Quan moriré porteu-me a l’Empordà,
només a l’Empordà, porteu-me a l’Empordà,
que no hi ha terra que a la meva carn
la sedueixi tant...
i abans que sigui massa tard
reclamo el dret del meu forat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si com pols volem molt lluny, espero que algun dia el llevant ens torni a casa ... dolçament.
ResponEliminaBona nit Sargantana.
És molt bonic aquest desig de formar part del paisatge que has estimat.
ResponEliminaEncara que jo espero gaudir-lo per molt temps mentre sóc viva.
Gaudim la vida, de tots els paisatges i dels que els habiten.
ResponEliminaMés tard...només serem records fosos en sentiments.
Molt bon dia, ninona!
Bessets.
En bon forat cavat als núvols tot és possible. El vent fa la resta.
ResponEliminaeh....que jo tambe reclamo el meu forat....;)
ResponEliminaSi tu hi vas abans que jo, espereré la dolça pluja.
ResponEliminaQue em porti un pensament de tu, i amb això en tindré prou per ser feliç.
M'agrada l'Empordà.
Doncs cap a l'Empordà!
ResponEliminaJo sol hi he estat un cop en aquestes terres i la veritat és que em va enamorar.... Hi he de tornar!
A tu no t'hauran de portar gaire lluny, doncs! :)
ResponEliminaBella Dama, sabe usted, a uno esto de la muerte como que le da algo...
ResponEliminaNo veo nada poetico eso de morirse, ni en el Ampurdan ni en la China...
Como que no, como que es un latazo...
Un abrazo, Bella Dama
Jo també "m'apunto" a l'Empordà!!
ResponElimina:)
Un petonet, Sargantana bonica
Sembla un bon lloc per passar l'eternitat.
ResponEliminaPetons.