...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 25 d’octubre del 2012

LES FULLES SEQUES...



Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n venen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que es foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà ! Quin goig! Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!

Àngel Guimerà

5 comentaris:

  1. Quan m'he adonat que la llegia cantant... he buscat la sardana:

    Que maca que és!

    http://www.slideboom.com/presentations/98664/La-Tardor-2009

    Bon dia SARGANTANA!

    ResponElimina
  2. Ei, eii, eiiiii, quin gust que dóna veure´t per aquí!!

    Mira, no l´havia llegida mai!. Ara quan pugui, aniré a l´enllaç de na Carme i ho ballaré, un intent almenys ;)

    I a tot això, tot bé?...anem fent, que ja és molt :)

    Bessets de dijooooous!!

    ResponElimina
  3. Home,seques,seques....jo les veig força mulladetes!! ;-)!

    ResponElimina
  4. És un poema molt popular, a casa també cantaven la sardana que és tan bonica.
    Jo també la tinc al blog! :)

    ResponElimina
  5. M'ho emport-ho al meu facebok amb l'enllaç de la Carme, que et fa res?
    Aquesta l'acabo de conèixer i mira que a casa n'escoltàvem sempre quan era petita.

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!