...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.
dijous, 25 d’octubre del 2012
LES FULLES SEQUES...
Les fulles seques fan sardana
d’ací d’allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se’n venen dolçament.
I quan el sol se’n va a la posta,
l’arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.
I surt la lluna trista i sola,
fulla d’un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.
Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l’albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.
I l’arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!
Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que es foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l’albelcorc!
Oidà ! Quin goig! Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l’infinit!
Àngel Guimerà
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan m'he adonat que la llegia cantant... he buscat la sardana:
ResponEliminaQue maca que és!
http://www.slideboom.com/presentations/98664/La-Tardor-2009
Bon dia SARGANTANA!
Ei, eii, eiiiii, quin gust que dóna veure´t per aquí!!
ResponEliminaMira, no l´havia llegida mai!. Ara quan pugui, aniré a l´enllaç de na Carme i ho ballaré, un intent almenys ;)
I a tot això, tot bé?...anem fent, que ja és molt :)
Bessets de dijooooous!!
Home,seques,seques....jo les veig força mulladetes!! ;-)!
ResponEliminaÉs un poema molt popular, a casa també cantaven la sardana que és tan bonica.
ResponEliminaJo també la tinc al blog! :)
M'ho emport-ho al meu facebok amb l'enllaç de la Carme, que et fa res?
ResponEliminaAquesta l'acabo de conèixer i mira que a casa n'escoltàvem sempre quan era petita.