amb una mare sabonosa,
esser bombolla era una bona manera d'esser...
em van ensenyar a volajar amunt o avall amb calma;
tota la jornada reflexant la llum del sol
espurnejant amb força des de el cel blau
però em van enganyar al no comentar
que a l'emporda bufava un vent tant fort;
ara no puc badar un segon ,
o puc esclatar en un no res !!!
(participacio en el 253è joc literari al que ens convida en Jesus, on no podiem fer servir la lletra i )
plas...plas...plas! t´ha sortit molt i molt bé, ja veus tot es començar a fer-ho.
ResponEliminaM´agraaaaaaaaaada!!
Nanit ninona, un bessets.
estic desentrenada...pero aviam si hi torno
Eliminaparticpar sempre es bó...
petons, pero bon dia ja
uuuiiii....em vénen ganes de fer-la petar! hahahahaahahaaha
ResponEliminapetó.net!
i a mi...ho enyoro
Eliminaens hi hem de posar..
petó.net?
jajajajajjajajjaj
moltes gràcies per participar
ResponEliminaa tu, per remourens ;-)
EliminaEn las pompas de jabon se custodian los secretos de nuestras infancias...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
eso que has dicho es bellisimo amigo mio
Eliminaves porque te quiero tanto?
abrazos a Maria y la señorita C.
;-))
Oi que son boniques?
ResponEliminaPetons.
mes que aixo...
Eliminasom magiques fins i tot em sedueix la seva fragilitat
un petó per tu tambe
Hauràs de buscar un recer, un abraç
ResponEliminajajajajjaj..bona ideia.
Elimina=)
El joc preferic per molts nens, m'agrada.
ResponEliminaUn bon embolic per la bombolla i un bon relat per compartir!
ResponEliminaAquesta tramuntana.......
ResponElimina