...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 18 d’agost del 2012

PINTAR MANDALES...

passejàvem entre llibres, papers i lletres
de sobte vaig veure un quadern que parlava de pintar mandales...
em va semblar infantil pintar uns dibuixets sense sortir de la línia, vaig deixar el llibret al seu lloc
pensant que alló no era pas per mí

passats uns dies en obrir un calaix hi vaig veure uns petits colors de fusta lligats amb un aro de goma i no se perquè en van venir a la memòria les mandales
em vaig deixar portar per la casualitat o potser per l'imaginacio, però de vegades es nomes qüestió de sapiguer escoltar, o de sapiguer veure les senyals
em vaig baixar de la xarxa unes senzilles mandales i les vaig començar a pintar
mai hagués pensat que tenir el cap ocupat fent una cosa aixis et descanses tant, es com si et buides el cap del pes de tota la jornada
ho heu provat algun cop?







27 comentaris:

  1. Diuen que és molt, molt, molt relaxant. Deu fer cosa d'una setmana en parlava amb un amic de la Parròquia. La Montse, del blog Una mica de tot, també en va pintar unes i en va posar fotos... Jo també ho vull provar!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. escolta assumpta...tu que esmorzes??
      aquesta vitalitat que tens no es normal nena
      fa una calor que mata i tu no pares...
      jajajjaj diosessss ! quina dona tan vital
      en fas enveja !!

      petons relaxats

      Elimina
    2. Doncs cada dia pa amb sobrassada i un cafè amb llet, menys els divendres (que no menjo carn) i llavors puc menjar Philadelphia o mantega amb melmelada ;-)))

      La teva mandala segona començant pel final és la que jo vaig posar com a número "1" hehe quina gràcia, no m'hi vaig fixar!! :-DDD

      Elimina
  2. Estic segura que m'agradaria, però no, no ho he provat mai!

    ResponElimina
  3. Fa molts d´anys que no ho faig expressament...de vegades em trobo pintant formes a un paper, mentre vaig pensant, sense adonar-me'n.
    T´han quedat ben xules!!

    Bon dia, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. recordes aquella libreria on varem comprar aquell libre tant petit i el d'en Benedetti? alla va començar tot...
      culpa teva tambe
      jajajjajajja

      Elimina
  4. Els colors olor a fusta, una tentació per fascinar-se amb els mandales, compte, es una dolça droga per les sargantanes.

    ResponElimina
  5. Mentres que pintes no penses en altres coses.
    Aquesta es la seva gràcia.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Doncs, imagina el que pot ser fer-les amb sorra de colors, arros... com fan els tibetans.

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres..aixo tambe m'ha cridat sempre
      ho tinc que provar !!
      jajajjaja
      es com les catifes de flors tambe...NO?

      Elimina
  7. Són prou maques! reconec que pintar no és el més fort em record al cole quna no em deixaven pintar fora de la ratlla...ara això si mentre estàs absorta en pintar, escriure, llegir o dibuixar estàs en el que estàs i res et destorba

    ResponElimina
    Respostes
    1. be..potser ni cal fer-ho be
      es nomes fre-ho amb calma..i per gust

      Elimina
  8. el primer que vaig fer va ser seguint lo consell d'una tia meua. passava uns dies a casa seua, sortint d'una relació, i em va proposar que obrigués aquell llibre que ella tenia, que en triés un que m'atragués, "sense pensar", i que el pintés, sense buscar tampoc expressament la combinació dels colors, més aviat dixant-me portar per ells. també em va dir que, quan comencés, l'acabés. potser en un altre moment no li hagués fet cas, però aquella nit sí que ho vaig fer, fins al final, i em vaig sentir molt a gust. no sé què l'he fet. no recordo si vaig donar-lo a algú o si és que l'he perdut. però després, de tant en tant, n'he fet alguns més i sempre que m'hi poso, me fan sentir bé. l'olor de la fusta o la barreja amb aigua de les aquarel·les, la transformació del dibuix com omplint-se de vida, aquell ratet de silenci... i em sembla que és de les poques coses que començo i acabo, amb tranquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si..si...
      es com un exorcisme..et surt tot el que portes dins
      sense ni tenir que buscar-ho

      ;-)

      Elimina
  9. Pintar és genial.... jo també tinc un llibret de mandales i de tan en tan em deixo portar per les línies i els colors predefinits i gaudeixo molt. Una altra manera de gaudir és fent-te tu mateix el propi mandala, també és molt divertit i surten coses ben boniques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. d'aixo en tinc ganes tambe..
      creus que m'en sortire??

      Elimina
    2. oi tant! sol cal una plantilla amb un cercle i a dins que hi surti el que sigui! Realment t'arribes a sorprendre amb el que surt.... ja veuràs!

      Elimina
  10. i segur que no es avorrit?

    ResponElimina
  11. Doncs jo també ho he provat, el cas és que a mi em posa una mica nerviosa, perquè tinc ganes d'acabar i veure l'afecte.
    ...a més, quan en començo un, no m'agrada deixar-lo a mitges.
    Aiig! Sóc un cas!

    T'han quedat xulíssims aquests!

    ResponElimina
    Respostes
    1. va com va tot aixo
      cada un en la meva mida..ja ho saps

      petons nina

      Elimina
  12. Molt boniques!
    La meva filla em van regalar un quadern de mandales i confesso que encara no les he començat a pintar.
    El que m'estic perdent!

    ResponElimina
  13. No n'he fet mai però sempre m'ha temptat l'idea, estic seguríssima que el dia en que em posi no paro. Te de ser molt relaxan això de pintar, oblidar-se una mica del mon i fins i tot retrobar-se amb la nena que portem endins (jo de petita em passava hores i hores pintat). Ens hem oblidat d'acolorir el mon Sargantana!

    Saps què?, m'apunto!

    Petonets i abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. no es pas cert...tu ho fas amb les paraules aixo de colorir el mon

      un bes

      Elimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!