passejàvem entre llibres, papers i lletres
de sobte vaig veure un quadern que parlava de pintar mandales...
em va semblar infantil pintar uns dibuixets sense sortir de la línia, vaig deixar el llibret al seu lloc
pensant que alló no era pas per mí
em vaig deixar portar per la casualitat o potser per l'imaginacio, però de vegades es nomes qüestió de sapiguer escoltar, o de sapiguer veure les senyals
em vaig baixar de la xarxa unes senzilles mandales i les vaig començar a pintar
mai hagués pensat que tenir el cap ocupat fent una cosa aixis et descanses tant, es com si et buides el cap del pes de tota la jornada
ho heu provat algun cop?
Diuen que és molt, molt, molt relaxant. Deu fer cosa d'una setmana en parlava amb un amic de la Parròquia. La Montse, del blog Una mica de tot, també en va pintar unes i en va posar fotos... Jo també ho vull provar!! :-))
ResponEliminaescolta assumpta...tu que esmorzes??
Eliminaaquesta vitalitat que tens no es normal nena
fa una calor que mata i tu no pares...
jajajjaj diosessss ! quina dona tan vital
en fas enveja !!
petons relaxats
Doncs cada dia pa amb sobrassada i un cafè amb llet, menys els divendres (que no menjo carn) i llavors puc menjar Philadelphia o mantega amb melmelada ;-)))
EliminaLa teva mandala segona començant pel final és la que jo vaig posar com a número "1" hehe quina gràcia, no m'hi vaig fixar!! :-DDD
Estic segura que m'agradaria, però no, no ho he provat mai!
ResponEliminadons l'assumpta ja t'ho ha posat facil...apa
EliminaFa molts d´anys que no ho faig expressament...de vegades em trobo pintant formes a un paper, mentre vaig pensant, sense adonar-me'n.
ResponEliminaT´han quedat ben xules!!
Bon dia, preciosa.
recordes aquella libreria on varem comprar aquell libre tant petit i el d'en Benedetti? alla va començar tot...
Eliminaculpa teva tambe
jajajjajajja
Els colors olor a fusta, una tentació per fascinar-se amb els mandales, compte, es una dolça droga per les sargantanes.
ResponEliminajajajja
Eliminales sargantanes rai....
Mentres que pintes no penses en altres coses.
ResponEliminaAquesta es la seva gràcia.
Petons.
Ja nomes cal aconeguir-ho
Eliminano sempre es don, Toro
Doncs, imagina el que pot ser fer-les amb sorra de colors, arros... com fan els tibetans.
ResponEliminapetons
ostres..aixo tambe m'ha cridat sempre
Eliminaho tinc que provar !!
jajajjaja
es com les catifes de flors tambe...NO?
Són prou maques! reconec que pintar no és el més fort em record al cole quna no em deixaven pintar fora de la ratlla...ara això si mentre estàs absorta en pintar, escriure, llegir o dibuixar estàs en el que estàs i res et destorba
ResponEliminabe..potser ni cal fer-ho be
Eliminaes nomes fre-ho amb calma..i per gust
el primer que vaig fer va ser seguint lo consell d'una tia meua. passava uns dies a casa seua, sortint d'una relació, i em va proposar que obrigués aquell llibre que ella tenia, que en triés un que m'atragués, "sense pensar", i que el pintés, sense buscar tampoc expressament la combinació dels colors, més aviat dixant-me portar per ells. també em va dir que, quan comencés, l'acabés. potser en un altre moment no li hagués fet cas, però aquella nit sí que ho vaig fer, fins al final, i em vaig sentir molt a gust. no sé què l'he fet. no recordo si vaig donar-lo a algú o si és que l'he perdut. però després, de tant en tant, n'he fet alguns més i sempre que m'hi poso, me fan sentir bé. l'olor de la fusta o la barreja amb aigua de les aquarel·les, la transformació del dibuix com omplint-se de vida, aquell ratet de silenci... i em sembla que és de les poques coses que començo i acabo, amb tranquil·litat.
ResponEliminasi..si...
Eliminaes com un exorcisme..et surt tot el que portes dins
sense ni tenir que buscar-ho
;-)
Pintar és genial.... jo també tinc un llibret de mandales i de tan en tan em deixo portar per les línies i els colors predefinits i gaudeixo molt. Una altra manera de gaudir és fent-te tu mateix el propi mandala, també és molt divertit i surten coses ben boniques!
ResponEliminad'aixo en tinc ganes tambe..
Eliminacreus que m'en sortire??
oi tant! sol cal una plantilla amb un cercle i a dins que hi surti el que sigui! Realment t'arribes a sorprendre amb el que surt.... ja veuràs!
Eliminai segur que no es avorrit?
ResponEliminaDoncs jo també ho he provat, el cas és que a mi em posa una mica nerviosa, perquè tinc ganes d'acabar i veure l'afecte.
ResponElimina...a més, quan en començo un, no m'agrada deixar-lo a mitges.
Aiig! Sóc un cas!
T'han quedat xulíssims aquests!
va com va tot aixo
Eliminacada un en la meva mida..ja ho saps
petons nina
Molt boniques!
ResponEliminaLa meva filla em van regalar un quadern de mandales i confesso que encara no les he començat a pintar.
El que m'estic perdent!
ja tardes dons..jajajj
Eliminatot te el seu moment
No n'he fet mai però sempre m'ha temptat l'idea, estic seguríssima que el dia en que em posi no paro. Te de ser molt relaxan això de pintar, oblidar-se una mica del mon i fins i tot retrobar-se amb la nena que portem endins (jo de petita em passava hores i hores pintat). Ens hem oblidat d'acolorir el mon Sargantana!
ResponEliminaSaps què?, m'apunto!
Petonets i abraçades
no es pas cert...tu ho fas amb les paraules aixo de colorir el mon
Eliminaun bes