He anat recollint
paraules de tots,
amb lloguer d’instants,
i bescanvi de mots,
n’he cercat tants i tants,
que m’he posat
a enfilar versos,
de vegades amb el que em sortia
llegint dins dels vostres,
de vegades amb les mateixes
paraules,
de vegades amb jocs,
de vegades amb petons
i algunes altres amb plors,
eteris com els nostres cors.
Hi entrava de nit,
ni furtiu ni lladre,
aprenent del que sabeu
o voleu saber,
i allí us hi trobava a tots,
pintant imatges,
cargolant idees,
escrivint quelcom volem llegir,
ara si ara també,
som una segona pell,
adobada d’amor i de patir,
de ganes d’escriure
i de repassar que ens vulguin
dir en aquest porxo
obert al món.
qui sap si.. va deixar aquest poema com a comentari al meu post *com un trencadis d'amics* del
18 de gener de 2009 al blog amb ulls de sargantana
(Com que es estiu i temps de reposicions..el reciclo i l'actualitzo i avui si que la fotografia es meva, feta a una de les sargantanes obsequi d'una amiga)
Tot som formats de bocins de moltes coses. Som esponges que absorbim un munt d'influències de diferents persones i gents. La pregunta que em queda al final és si som nosaltres mateixos o només som una amalgama de diferents persones...
ResponEliminabona pregunta porquet pensaire...
EliminaDe la teva mà -i amb el mateix esperit d´aprendre de tots vosaltres- vaig entrar, tímidament, en aquest món ple de sentiments.
ResponEliminaGràcies Àngels, Sargantana, amiga!
(i ara li poses l´ordre que vulguis, per a mi les tres són trocets d´un tot, TU).
sens dubte es el teu lloc....d'aixo no hi ha dubte
Eliminapetons ninona
Impresionante poema compuestos de trozos de vida. Enhorabuena.
ResponEliminaun abrazo
fus
gracias por la visita fus
Eliminaun beso
preciosos trossets!
ResponEliminaretallets divins..oi?
EliminaSom trossets d'un mosaic molt gran! És una idea literària que es pot estendre en tots els àmbits: emocional, literari, artístic... un gran poema! I la foto hi escau moltíssim.
ResponEliminacom les peces de un puzzle gegantí, oi??
EliminaEi, quina gràcia de trencadís i collage!! I... ja veus... des del gener del 2009!! Com passa el temps!! :-DDD
ResponEliminaPerò tu aquí, eh? Amb les teves fotos i les teves trapelleries (i les culleretes de cafè) :-P
si noia..son moltes les coses compartides ja
Eliminapero em va fer gracia beure con em descubries...
A mi també!! :-)))
EliminaI aixi s'enfila una vida, de bocinets d'alegria, de dolor, d'il·lusió, d'amistat...de tot una mica!
ResponEliminaque maco ho dius...enfilar una vida
EliminaBona reciclada.
ResponEliminaAh, la foto m'agrada m olt.
Petons.
es el que te l'estiu...jejejjej
Eliminaa mes..de tant en tant va be rebobinar
Les lletres són precioses... paraules així s'han d'anar reciclant de tan en tan! I la sargantana de la foto és molt bonica!! Un gran regalet!
ResponEliminasempre m'agrada com escriu en *qui sap si*
Eliminapero de vegades...m'hi sento tant identificada!!
don si sabesis..te una germana petita aquaesta sargantana
;-)
No capto del todo el significado de las palabras, pero quisiera pensar uno que en ese lagarto modernista tambien hay un trocito de uno...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
no te atrevas a dudarlo !!!
Eliminagracias
;-)