...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dissabte, 25 d’agost del 2012

BREICO..BREICO


aquesta es una de les expressions que li sentia xiuxiuejar quan als vespres es tancava a la seva habitació..aixo i el xiulet que et deia que buscava la frecuencia correcta llavors deia el seu nom en clau  seguit de una intengible xerrameca

l'altre dia parlant amb un company en va venir a la memòria; ma germana era una *girl radio *, una radioaficionada...



...aixo la portava a parlar amb gent de pas, de vegades recordo ens sentavem totes tres al voltant del aparell i intentàvem desxifrar converses en italià, o en francès
d'altres, sortia... posava l'antena al cotxe i buscava un turonet on *copiar* amb mes facilitat sense fer saltar les alarmes dels cotxes o obrir les portes automatiques dels garatges propers, ni fer interferencies a la tele de les veines.
havíem parlat amb camioners i passants i teníem de primera mà noticies d'accidents
en algunes ocasions en casos de emergència es recorria als radioaficionats per connectar

de vegades hi havia una *bigotada* i es reunien tots per canviar impressions

tambe col·leccionava QSL's que eren una mena de certificacions que acreditaven que habies contactat amb persones de altres paisos o regions. ja veieu..tot un mon !!


es curiós com aquest record que ara es tan viu, dormia amagat en algú racó de la meva memòria.


10 comentaris:

  1. Tot un precursor d'Internet i les telecomunicacions, contactar amb gent que hi ha lluny sempre ha estat de l'interès humà.

    ResponElimina
  2. Teniu tota la raó
    a mi tambe m'apassionat sempre
    soc mes gran que vosaltres, pero a la meva juventud les revistes tenian un apartat on podies contactar amb altres persones y mantenir-hi correspondencia.
    no deixa d'eser com els xats..
    tot aixo ens acoste a persones que si no no entrarien mai a les nostres vides, i es enriquidor

    bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  3. Que interessant, tot i que s'assembli a les nostres maneres de telecomunicar-nos actualment, hi ha alguna cosa més que no sé explicar que es desprèn del que expliques en el post. Això de "desxifrar", "copiar vigilant no fer saltar alarmes"... tot un món propi. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  4. Oh, acabo de tomar conciencia de que los radioaficionados no eran sino simples precursores, con otros medios, de los internautas actuales.

    Antes hablaban, ahora escribimos

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
  5. Por cierto, ten cuidado de la pantera, que los felinos, al menor descuido, se zampan a las sargantanas...

    Cuidate, amiga

    ResponElimina
  6. I la freqüència de la "poli" què? psssssssshhhh...jejje

    Segur què era divertidíiiiiissim, més primitiu que l´ordinador, però més emocionant, si semblaven espies;)
    I parlant d´ordinadors, avui se m´ha bloquejat i només podia escriure números...ehhhhh ja funciona!!

    Aferradeta, no sé com s´escriu en morse, més o menys així:
    .-..-...---...-- i ...final.

    ResponElimina
  7. Eco alfa tres... bravo tango yankee... jo li havia sentit dir quelcom semblant al meu tiet Francesc (germà de la meva mare) que també era radioaficionat i un estiu vàrem compartir uns dies amb ells... Era fascinant ;-))

    Sí, sí, és com un precursor d'Internet!!

    ResponElimina
  8. el comunicar-se es molt enriquidor, pero com una bona carta escrita eh? un petonas sargantana, jo tambe us trobava a faltar :)

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!