...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dilluns, 23 de juliol de 2012

AHIR I ARA...




aquesta olor de fum que sento...
ahir era de timó, farigola, enzines i oliveres

aquesta remor d'avions que sento...
ahir era d'ocells refilant, eren cigonyes volant

aquesta cendra que avui recullo...
ahir era vida, era futur

ara, tot es pols

33 comentaris:

  1. Ànim.
    Dentro de la putada, lo que has escrito tiene fuerza. Lo dicho fuerza y ánimo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. pues si..no queda otra
      por suerte a estas horas parece que todo remete

      benvingut i gracies

      Elimina
  2. Quina tristesa, Àngels, quina tristesa...

    Una abraçada immensa, bonica!

    ResponElimina
  3. Jo he estat avui tot el dia a figueres i he pogut veure la magnitud de tot plegat......tornarà a brotar el verd, ho ha de fer i ho farà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant que si
      pero caldrà molta ajuda i molt de temps

      Elimina
  4. Tornarà tot a renéixer, tornaràn el ocells a fer nius, la vida segueix , encara que les imatges i tot el que ha passat sigui difícil d´esborrar.

    Ànims ninona!
    Sí vull petons, siguin com siguin.
    Una aferradeta ben aferrada i descansa preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. descansar dius?
      l'alre nit estava neguitosa i no vaig clucar ull
      pero ahir...vaig caure i fins a les 6:30 ni m'he mogut

      petons bonica

      Elimina
  5. Qui desastre tan gros. Per una imprudència humana es destrueix un paradís. Cal esperar que es pugui recuperar amb els anys.

    Ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies salvador

      un plaer tenir-te per ca meva

      :-)

      Elimina
  6. Avui quan m'he llevat i he obert la finestra tot era de color gris.
    El cel, els núvols, el sol i fins i tot l'aire era gris.
    Quanta tristesa que hi havia.
    Quanta desolació i que desemparada estava la nostra terra.
    El meu dol per les persones que han perdut la vida, pels que han perdut la casa, pel boscos, pels animals que hi viuen, per nosaltres, per vosaltres.
    Ara miro al cel de nit i la lluna és de color roig, ella també sap que la mort és molt trista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. avui l'he vist sortir, algo que feia uns dies que no em podia permetre
      i m'ha semblat mes bonica que mai, tot i que nomes es mostra parcialment
      potser dema sera tot menys gris.no creus?

      Elimina
  7. Tot plegat és desolador i molt trist. Tant de bo ho puguin controlar aviat.
    Es clar que tot renaixerà, però caldrà molt de temps. La Natura va al seu ritme... també Slow.
    A mi em preocupa que amb les tempestes d'estiu també s'erosioni el terreny, cosa que retardaria més el retorn del verd.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. avui ho parlavem a casa aixo mateix...
      mentres no plogui !
      pero aixo tampoc esta en les nostres mans
      un altre abraçada per tu

      Elimina
  8. És molt bonic Sargantaneta. Llàstima que sigui per a expressar tant dolor i tanta ràbia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. molta rabia porquet
      la tindrem que canalitzar be...i posar-nos a la feina

      un bes

      Elimina
  9. El cel esta de dol, i els nostres cors també.


    petons

    ResponElimina
  10. Em sap tan de greu...
    Quin horror que, potser, és podia haver evitat. Persisteix el dolor i la impotència.
    Ànims, Àngels, i una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracies bonica...
      aviam si tot s'acaba de controlar i podem començar a fer...
      que ja n'hi han ganes

      Elimina
  11. Respostes
    1. dons si...
      aqui hi ha tema per un escrits de aquells teus tant negres i recargolats
      pero no caldra..eh.

      Elimina
  12. I pensar que la gent no n'aprèn!! Com pot ser que encara hi hagi qui tiri les burilles de les cigarretes?? Què no saben què pot passar? No hi ha dret, no hi ha dret!!

    Però sí, hem de pensar com en JOAN i la LLUNA... tornarà a brotar...

    Una súper abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo tambe ho vull creure aixis..
      ho vull veure aixis mes ben dit

      un petonas assumpta

      Elimina
  13. Tens tota la raó, estic marejat pel fum i d'una mala bava extraordinària.
    El 1986 va passar el mateix, amb una mica menys de superfície afectada, anys després va cremar en una sola nit de Vilacolum a la Tallada i feia por de veure ... n'estic fins als nassos.
    I a sobre els que manen promouen les matèries no renovables en detriment de la fusta del país.

    Bona nit i tanca les finestres que hi ha fum Sargantana

    ResponElimina
    Respostes
    1. aixo del mareig i la mala bava es molt empordanes darrerament...

      no Pere,obro les finestres perque s'en vagi el fum de dins
      que es diferent

      bona nit i millor despertar

      Elimina
  14. Fa trist de veure i viure tot plegat. A prop de casa ens va efectar l'incendi del 94. Van ser un dies d'angoixa, de por... d'estar pendent de les flames però ara tot torna a ser verd i viu. Tot i la tristor la natura és sàvia i aquesta por que avui entristeix serà saó pels arbres de demà

    molt ànims!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ens tindrem que aferrar a aixo dons...



      gracies per els anims
      sous estupendos !!

      Elimina
  15. Nos quedaremos sin naturaleza, sin seguridad social, sin ley de la dependencia, sin jubilaciòn etc etc etc,,nos quedaremos sin trabajo...

    un saludo

    fus

    ResponElimina
  16. asi nos quedaremos sin pagar impuestos no?

    bienvenido, fus

    otro abrazo para ti

    ResponElimina
  17. Estic encara sense respiració..

    :((

    Molts petonets, bonica

    ResponElimina
  18. Comento aquí els dos últims posts, vist el vídeo i vista la foto, llegides les paraules, però lluny de la devastació, només us podem enviar molts ànims i que tingueu per segur que sortirem d'aquesta, la terra rebrotarà, i nosaltres hi col·laborarem.

    ResponElimina
  19. Amiga, lamento tremendamente todo esto... Varias veces te he recordado cuando, viajando, escuchaba noticias de esos incendios...

    Reina el desamparo

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!