...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dijous, 24 de maig del 2012

UN REGAL...





http://joan-rodo.blogspot.com.es/


...Per un dels meus mestres,
perquè amb ell he descobert i visitat mons mai imaginats
gracies Joan


9 comentaris:

  1. No hi ha res més gran que tenir amics (ja saps que jo no hi poso cap adjectiu a aquesta paraula, ho són o no ho són)
    De vegades són mestres, d'altres alumnes, però sempre són a les nostres hores més baixes, amb una paraula, un somriure, una abraçada o, simplement, en silenci.

    Ei ninona, amiga, quin post més bonic!!

    ResponElimina
  2. Quan era petit em deien que si feia volar aquestes llavors es convertien en àngels.
    Ara sé que no és veritat...però i si ho fos??

    ResponElimina
  3. Als angelets, el vent se'ls emporta ... cap al cel.

    Bon dia Sargantana.

    ResponElimina
  4. En la cultura persa, aquestes llavors s'anomenen "carters" i són els indicats de transmetre missatges a les persones que hi ha lluny. No sé si ha estat casual, però has triat una molt bona imatge per a la teva felicitació...

    ResponElimina
  5. Oh, quina foto més bonica!!! :O
    Clar que després de conèixer al mestre
    és normal que ho facis tan bé.
    Felicitacions als dos!

    ResponElimina
  6. Ultimamente yo, al menor descuido, me veo haciendo fotos de esas cosas. Crei que eran dientes de leon, pero un sobrino biologo me dijo que no. Al parecer son "no se que". Se me olvido el nombre que me dijo.

    Si eres buena, y te portas bien, es posible que hasta te envie alguna.

    Pero tienes que ser buena.

    Un abrazo, amiga, y feliz fin de semana

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!