...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

diumenge, 20 de maig del 2012

COSES DE NENES...


De petites la seva mare no les deixava pentinar-se amb el cabell deixat anar; cuetes, trenes, picaports i fins i tot algun moño, però sempre recullit i despejat de la cara que per anar a l'escola era lo millor, deia.
A elles els hi hagués agradat poder lluir unes llargues melenes
Als vespres, quan creien que ningú les veia, es posaven els pantalons del pijama al cap, deixant caure un camal per sobre de cada orella, reposant per el pit fins arribar quasi be a la cintura.
Es miraven al mirall i amb un gest molt peculiar i femení retiraven primer un camal i desprès l'altre deixant-los reposar sobre les espatlles, deixant la llarga melena suelta a l'esquena...

- Nenes..us esteu posant el pijamaaa???
- Si mamaaaaaa, contestaven les dos alhora...

17 comentaris:

  1. version en castellano

    COSAS DE NIÑAS...

    De pequeñas su madre no las dejaba peinarse con el cabello suelto; coletas, trenzas, picaportes e incluso algún moñoo, pero siempre recogido y despejado de la cara que para ir a la escuela era lo mejor, decía.
    A ellas les hubiera gustado poder lucir unas largas melenas
    Por las noches, cuando creían que nadie las veía, se ponían los pantalones del pijama en la cabeza, dejando caer una pernera por encima de cada oreja, reposando por el pecho hasta llegar casi a la cintura.
    Se miraban al espejo y con un gesto muy peculiar y femenino retiraban primero una pernera y después el otro dejándolos reposar sobre los hombros, dejando la larga melena suelta en la espalda ...

    - Niñas .. os estáis poniendo el pijamaaa???
    - Si mamaaaaaa, contestaban las dos a la vez ...

    ResponElimina
  2. M'he imaginat la imatge perfectament, molt trapelles, però són jocs totalment inofensius i macos de recordar, o relatar, que no em queda massa clar.

    ResponElimina
  3. I era veritat, una veritat a mitges, encara que no fos pel lloc apropiat i, segurament, seguit d'unes rialles ofegades perquè no les sentís ;)
    Jo diria que són records Xexu, uns bons records!

    Bessets i un somriure ben gran, nina estimada!!

    ResponElimina
  4. M´has recordat que també ho feia però amb la part de dalt del pijama, i em feia monyos i tocats, per semblar més gran.
    Ara en canvi, porto el serrell de petita ;-)

    ResponElimina
  5. Divertits records... Jo també portava trenes de petita... :)

    ResponElimina
  6. A mi me'l tallaven curtet. Semblava la Heidi.

    ResponElimina
  7. Hehehehe no sé si amb els pantalons o amb què, però alguna cosa semblant havia fet jo... i això que el portava llarg... i, tot i que la majoria de les vegades el duia recollit, també duia la cabellera... en un pentinat... ostres, no ho sé explicar... si trobés alguna foto la posava :-)

    ResponElimina
  8. Bé... no era ben bé així, però fer fer una idea més o menys :-)

    O sigui el cabell recollit o "controlat" una mica, amb clips o així, però deixat anar per darrera.

    També duia trenes moltes vegades... però m'agradava dur-les! ;-))

    ResponElimina
  9. Mira... t'ho has d'imaginar en versió nena de vuit, deu, dotze anys... :-))

    (No em busco models lletges, eh? hahahaha)

    ResponElimina
  10. Coses de nenes que avui en dia encara es porten....:-)

    ResponElimina
  11. Posant-se els pijames dels somnis... Quins records tan bonics!

    ResponElimina
  12. molt tendre....quines nenes més poètiques feien del pijama una llarga melena ....

    ResponElimina
  13. Records d'infància ... festa de pijames.
    Potser eren Skijames.

    Bona nit Sargantana :)

    ResponElimina
  14. Això ho fan les nenes. La meva neboda ho feia amb una tovalloleta, quan li van tallar als cabells.
    Després la mare tenia mala consciencia d'haver-li tallat!

    ResponElimina
  15. Osti! quins records, el teu escrit es com aquells perfums que olores, i per un moment et transporten a un altre epoca :) un petonas

    ResponElimina
  16. Bona nit !
    No penjava fotos per que havia de carregar un nou navegador i un dia per l'altre no ho feia.
    Moltes gràcies pel teu comentari de trobar-me a faltar !
    Una abraçada !

    ResponElimina
  17. Bella creacion, amiga, plena de ternura...

    Una preciosidad.

    Un abrazo, Sargantana

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!