divendres, 6 d’abril del 2012
TEMPUS FUGIT
El dijous ja era un dia ben especial, el mati era feiner, però a la tarda era festa
El pare venia amb dos talls de canya i en arribar les esmolava i arrodonia fins fer.ne dos palets que servien per girar els brunyols que la mare i jo havíem pastat al mati.
Recordo el cerimonial em que es rentava les mans i es treia els anells, desprès untàvem el cubell amb oli i anava posat un a un tots els ingredients i pastava sense parar, mentre jo aguantava el cubell amb totes les meves forces, però encara aixis..s'execava,
Deixàvem reposar la pasta ben abrigada aprop de l'estufa perquè puges ben rapidet
i ben dinat, amb la musica de les saetes que retransmetien per la televisió de fons, començàvem a fregir , dues grans olles plenes d'oli..
La mare posava la pasta amb el seu foradet al mig, el pare les fregia i girava i la Dolors i jo els ensucràvem
Quan ja quedava poca pasta ens deixaven fer algun nino o figureta especial
Estàvem varis dies menjant brunyols, la mare sabia embolicar-los fen una combinació de draps i plàstics que els mantenia tous per molts dies
Encara sembla que en sento l'olor...
El divendres, era un dia trist i aburrit però em fascinava veure les pelicules que explicàvem la vida i mort de Crist; en especial el apartat que feia referencia a les tres negacions de Pere.
...Tempus fugit
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
version en castellano
ResponEliminaTEMPUS FUGIT...
El jueves ya era un día muy especial, por la mañana era laborable, pero por la tarde era fiesta
Mi padre venía con dos cortes de caña y al llegar las afilaba y redondeaba hasta hacer dos palitos que servían para girar los buñuelos que mi madre y yo habíamos amasado por la mañana.
Recuerdo el ceremonial con que se lavaba las manos y se sacaba los anillos, después untaban el cubo con aceite e iba poniendo uno a uno todos los ingredientes y amasaba sin parar, mientras yo aguantaba el cubo con todas mis fuerzas, pero aún así. . se levantaba,
Dejábamos reposar la pasta bien abrigada cerca de la estufa para que subiera bien rapidito
y despues de comer, con la música de las saetas que retransmitían por la televisión de fondo, empezábamos a freír, dos grandes ollas llenas de aceite ..
mi madre ponía la pasta con su agujerito en medio, mi padre las freía y giraba y Dolors y yo las azucarabamos
Cuando ya quedaba poca pasta nos dejaban hacer algún muñeco o figurita especial
Estábamos varios días comiendo buñuelos, mi madre sabía envolverlos haciendo una combinación de trapos y plásticos que mantenía blandos por muchos días
Aunque parece que siento el olor ...
El viernes, era un día triste y aburrido pero me fascinaba ver las películas que explicaban la vida y muerte de Cristo, en especial el apartado que hacía referencia a las tres negaciones de Pedro.
Home, el temps avança, però són records macos. Les coses canvien, però cada moment té les seves coses. Aquests dies, com el nadal, veig que molta gent recorda temps passats i el que significaven per ells. Ja està bé fer memòria de tant en tant.
ResponEliminaFixa´t fins ara que ho has explicat no sabia que eren els brunyols...nosaltres en diem bunyols i mira que són bons, ehh!
ResponEliminaAquí els feiem la nit anterior a les "verges" i els nuvis -quan anaven a cantar serenates a les seves noies- eren convidats a menjar-los per les futures sogres, jeje.
Són com les pipes, quan comences amb un, no t´atures, ufff!
Bessets endolcits de records...
L'olor dels brunyols de Setmana Santa és inoblidable i el moment de fer-los ... més!
ResponEliminaLes negacions de Pere formen part de la condició dels homes, tot això a la meva edat encara no ho tinc clar.
Bona nit Angels.
Bunyols de setmana santa!! I tant!! Eren tot un aconteixement familiar, el pare pastant la massa, esperant a que pugés,... fer-los, ensucrar-los,... I menjar-los durant dies i dies... Temps era temps!
ResponEliminaA mi m'agraden els del Empordà, amb el foradet al mig, molt més que els de vent. A casa els feia l'avi, que era pastisser, i jo també ajudava a ensucrar-los.
ResponEliminaEran bonissims! Amb aquell gustet d'anís i el comí...
Mitics bunyols de setmana santa! Sempre ens en puja la veïna del primer que deu fer bunyols per a tota l'escala i tota la família, estan boníssims!.
ResponEliminaAlgun dia i amb paciència m'agradaria poder-los fer :)
Doncs si, son d'aqueslles dates que porten molts records, i tens rao, hi han olors que fan que et transportin en el temps :)
ResponEliminaun petonás
Mmmm ese olor a buñuelos y a huesitos en Semana Santa y esos recuerdos me han trasladado a unos años atrás.
ResponEliminaUn beso.
Yo quiero comer buñuelos de esos, amiga... Espero que me invites...
ResponEliminaUn abrazo