dissabte, 14 d’abril del 2012
EN MILIU...
Quan vaig sapiguer travessar sola el carrer, mirant primer a un costat i desprès al altre, el següent que vaig aprendre va esser a ajudar a creuar a n'en Miliu
En Miliu era un cec...un cec dels de abans, amb ulleres fosques i bastó blanc. Venía números de l'once en una cantonada de la pujada al castell.
Recordo que quan el veia esperant a la vorera li deia..que vol creuar Miliu?, mentre l'agafava de la mà
En el trajecte fins la costa costat em preguntava el nom i al dir-li Àngels, m'explicava que la seva filla també se'n deia..feia broma amb les meves cuetes o em regalava un caramel...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
version en castellano
ResponEliminaEMILIO...
Cuando supe cruzar sola la calle, mirando primero a un lado y después al otro, lo siguiente que aprendí fué a ayudar a cruzar a Miliu
Miliu era un ciego ... un ciego de los de antes, con gafas oscuras y bastón blanco. Vendía números de la once en una esquina de la subida al castillo.
Recuerdo que cuando lo veía esperando en la acera le decía .. que quiere cruzar Miliu?, Mientras le cogía de la mano
En el trayecto hasta el otro lado me preguntaba el nombre y al decirle Ángeles, me contaba que su hija también se llamaba asi .. bromeaba con mis coletas o me regalaba un caramelo ...
Així que tu ja et vas guanyar el cel des de ben menuda, ja t'anaves posant el karma de cara!
ResponEliminaSargantana, disculpes, he estat un xic fora, de viatge.
ResponEliminaUna mà amiga per creuar qualsevol carrer, sempre, cecs o vidents, la necessitem.
Petons molts.
trobar una mà amiga sempre és bo i per el que veig vares començar molt aviat a donar la teva.
ResponEliminaJo també me'n recordo, i tant! Hi ha personatges entranyables...com tu, també.
ResponElimina-el teu cor, inmens
ResponElimina-bona, només cal mirar-te als ulls
-simpàtica, una jartáaa!
ia més a més, AMIGA!!
Gràcies nina, per ser-hi sempre.
Ostres! ... Jo també havia ajudat a creuar el carrer al senyor Miliu, en aquella època al voltant de la Rambla hi havia personatges molt especials com en Trulls que no estava molt bé del cap o en Cadiretas que llogava les cadires.
ResponEliminaBona nit Sargantana.
Que tendre!
ResponEliminaAl poble dels meus avis, era així també amb personatges curiosos i que formaven part del paissatge, uns despertaven tendresa o donaven la sensació que tot estava en ordre, i d'altres quan els veies, apretaves a còrrer en direcció contrària. ;-)