...O COM LA TRAMUNTANA, LA LLUNA I LA MAR PODEN AFECTAR A LES PERSONES.

dimarts, 6 de març del 2012

PARAULES...

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles,
així en els mots elementals de la infantesa,
o en les acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
o, encara, en les darreres frases
del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
en alguna antiquíssima soca,
com la reproducció estrafeta
d'una pintura antiga,
i hem restat indecisos
com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Miquel Marti i Pol

8 comentaris:

  1. Amiga, te veo muy "dejada"... Ni hablas, ni traduces, ni "na de na"...

    Asi no puede ser... Je,je,je...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
  2. Té raó, una tasca ben feixuga! Al menys jo també li trobo!

    ResponElimina
  3. totes les tasques són feixugues...i les que no ho son porten conseqüències negatives....

    ResponElimina
  4. Yo no cito a otros más que para expresar mejor mi pensamiento.
    (Michel Eyquem de Montaigne)
    ...i el meu sentiment, afegiria jo.

    Bessets de mel.

    ResponElimina
  5. La tasca és feixuga, però el poema no ho és, tot i que s'ha de llegir sense preses.
    Gran en Martí i Pol!

    ResponElimina
  6. Todos somos palabras escuchadas, calladas, miradas... nos alimentamos de ellas, y convivimos con las palabras.

    Muy interesante reflexión en esta entrada.

    Un beso.

    ResponElimina
  7. razon tienes antiqvua...ni me lo recuerdes...estoy hecha un trasto
    otro abrazo para ti
    me enmendare..lo prometo
    jajajaj

    gracias a todos por ser mas preseverantes que yo misma
    sou encantadors !

    petons de sargantana per tots...

    ResponElimina
  8. Amiga, venia a darte un capón...

    Acerca el "coco" que prometo que no será muy fuerte, mas bien un "caponcillo"...

    Porque veo que no te enmiendas...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina

esplaiet tu també...però amb seny, eh...!