embalconada al mirall,
tot veient el mon al reves...
visquen el reflex de una historia paral·lela
em pregunto: quin costat es el bo?
soc l'imatge? o nomes el reflex en l'espill?
 |
| foto treta de la xarxa |
embalconada en el espejo,
viendo el mundo al reves ...
viviendo el reflejo de una historia paralela
me pregunto: qué lado es el bueno?
soy la imagen? o solo el reflejo en el espejo?
Ni una ni l´altre,
ResponEliminales dues alhora...
realitat i fantasia.
Nanit Sargantana!
Ets les dues coses, les dues imatges, només que en dos moments diferents.
ResponEliminaAquests jocs de miralls són apassionants!
ResponEliminaMai som tal com ens agradaria ... que ens veiessin.
Bona nit Sargantana.
Eres la que este mas guapa de las dos, sin duda...
ResponEliminaLo certifico, lo pontifico, lo establezco como verdad absoluta...
La mas guapa de las dos eres tu, asi sin mas.
Asi que dejate de "historias" y enmiendate.
Un abrazo doble, a cada lado del espejo...
el costat bo es el que tu vulguis veure.....
ResponEliminaAmb aquest comentaris tan fantàstics que t'han fet... ja no hi ha res més a dir. Subscriuria qualsevol d'ells.
ResponEliminaEls miralls són mentiders: hi ha cops que distorsionen la imatge... altres vegades som nosaltres els que veiem el que ens convé!
ResponEliminaDoncs jo crec que els espills són, precisament, un fidel reflex de la imatge de cadascú. Quan hom s'hi mira amb sinceritat s'hi veu a si mateix, tant per fora com per dins.
ResponEliminaEl espejo... ese en el cual vemos nuestra mirada exterior e interior reflejada en una luna.
ResponEliminaUn beso.
LES DUES CARES FAN LA TEVA MERAVELLOSA PERSONA :)ES UNA IMATGE GENIAL.
ResponEliminaMOLTES GRÀCIES PER ELS TEUS COMENTARIS, QUE TAMBÈ M'ENCANTEN!
HE AFEGIT AQUEST BLOC TAMBÈ, NO M'HAVIA DONAT DE QUE TENIES UN DE NOU, I ET VAIG COMENTAR EN L'ANTIC, UN PETONET
Em penso que és això mateix el que em passa quan m'emmirallo...
ResponElimina(Les pomes mai no hem tingut bona vista!)